OPINIÓ
Opinió 22/01/2021

L'amo Zuckerberg

i
Malika Kathir
2 min

FilòlogaUna de les frases més importants que ha pronunciat Joe Biden en el seu primer discurs, com el 46è president dels EUA, ha estat sens dubte la que fa referència a la democràcia i que resumeix el que ha après en aquests últims tumultuosos mesos que ha viscut el país i així ho va resumir: “Hem après de nou que la democràcia és preciosa. La democràcia és fràgil. Però en aquests moments, amics meus, la democràcia ha prevalgut". Al nou inquilí de la Casa Blanca li queda com a tasca àrdua la missió de conciliar les dues Amèriques i lluitar contra “l'extremisme polític”, “la supremacia blanca” i, sobretot, el que esmenta per primera vegada un president dels EUA,“el terrorisme intern”.

Un dia després de la presa de possessió de Joe Biden, és a dir el 21 de gener, el gegant tecnològic Facebook va sol·licitar a la seva pròpia “junta de supervisió” de pronunciar-se sobre l'assumpte de la suspensió del compte de Facebook de Trump el 7 de gener quan ell era encara president en funcions. L'excusa, amb o sense fonaments, ha estat evitar mals majors després de l'assalt al Capitoli, però la pregunta és: hem de témer per la democràcia, si empreses privades decideixen sobre qui pot tenir veu i qui no, en un món que ja no s'entén sense les xarxes socials?

Com a usuaris de les xarxes socials, ens hem acostumat, perquè no ens queda més remei que resignar-nos-hi, a censures absurdes. Recordem que a Facebook, per exemple, no li agraden els pits femenins, que acostuma a censurar com si fossin una ofensa. Cal esmentar també que censura altres temes que no tenen res a veure amb l'anatomia femenina, com el que va ocórrer el setembre del 2020 quan Instagram va desactivar, durant diverses hores, els comptes de dos periodistes de Charlie Hebdo després que aquests haguessin compartit una portada del setmanari satíric.

La qüestió és: qui ha de fixar els límits de la llibertat d'expressió en les xarxes socials? Les xarxes socials tenen el dret d'exercir com a reguladors ideològics i morals del que hem de veure o llegir? Per què Twitter no va actuar abans per a frenar totes les vexacions, insults i desqualificacions que repartia Trump a tort i a dret? El silenci de les xarxes socials en aquell moment, com s'ha d'interpretar? Imparcialitat o senzillament perquè aquell compte tenia més de 88 milions de seguidors?

Som números i l'amo Zuckerberg va tenir un somni i el somni es va fer realitat. Som números i hem construït una ‘comunitat’ de més de 2.700 milions d’usuaris de Facebook sense comptar les altres aplicacions. Recordem les paraules del creador de Facebook i dels nostres avatars, que així va parlar el 2017: “El progrés requereix que la humanitat estigui junta, no sols com a ciutats o nacions, sinó també com una comunitat global”. Som una comunitat ofegada en les pantalles i a la qual volen despullar del cervell. Mentrestant, l’amo Zuckerberg fa realitat un altre somni: modernitzar la democràcia.

stats