Les ambaixadores

L’altre dia vaig tenir el plaer de baixar a la fidelíssima vila de Perpinyà, amb el port de Mont-Lluís tranquil, per trobar a la plana rossellonesa un cel netíssim, escombrat per la tramuntana. A les rotondes d’entrada a la capital, els nois de les armilles grogues (i encara rai que anaven a mig gas!) no van aconseguir que arribés tard a la lectura de la tesi de la Claudine Tarrene, que estava a punt per convertir-se en una flamant doctora en estudis catalans. No es presenta un treball com aquest sobre Andorra cada dia. I menys encara una tesi, que és com l’ultratrail del cursus honorum acadèmic. Dos volums, de gairebé mil pàgines, una senyora tesi, com les d’abans.

Escrita en francès, amb una saníssima distància respecte al tema d’estudi, la tesi dissecciona el paper de les dones en la política andorrana, amb una aproximació teòrica i metodològica a meitat de camí entre la sociologia i la història, i encara oscil·lant entra la història política i la història de gènere, amb un cinquanta d'entrevistes a prohoms i prodones. S’ha escrit un capítol inèdit de la història política del país: de pubilles a ministres. A l’espera de què ens la vingui a explicar amb tots els detalls ben aviat, algunes de les idees que hi planen: la gran influència de la formació francesa en les pioneres i, avui, el paper destacadíssim de les diplomàtiques, que tenen un rol molt preeminent en les complicades negociacions amb la Unió Europea... Per cert, que li van concedir, i per unanimitat del tribunal, un Trés Honorable. Doncs això: felicitats.