Una altra gran campanada del Mallorca
Equip solvent i victòria merescuda. Grup solidari i gran feina defensiva. Setanta per cent de possessió i derrota. Serien titulars o frases que podríem aplicar al valuós i sorprenent triomf del Mallorca davant l’estupefacte Vila-real. No hi ha dubte que els mallorquinistes han tret del solc l’equip de Quique Setien, que és evident que no ha entrat amb bon peu dins el vestuari groguet. Una sola acció de perill amb una rematada al travesser ha estat tot el bagatge ofensiu de l’equip valencià.
Tots els jugadors del Mallorca s’han mostrat com mai, com un equip solidari, i cap no s’ha amagat, tenint en compte la qualitat del rival, una plantilla dissenyada per competir a Europa cada temporada. Però es veu que aquesta no és la seva. I d’això se n'ha sabut aprofitar el Mallorca, que cada vegada s’ha anticipat a les accions ofensives del Vila-real, que no ha trobat Dani Parejo, el director de joc del centre del camp. El Mallorca, esprement al cent per cent totes les seves opcions, ha creat més perill davant la porteria de Rulli que aquest esmentat setanta per cent de possessió. El Vila-real, acostumat a tenir la pilota i a governar els partits, ha sortit amb la idea clara que s’enduria els tres punts, però no ha valorat la gran feina defensiva de l’equip de Javier Aguirre.
El tècnic mexicà, a l’exili d’una cabina del camp, ha pogut veure el gran rendiment i el grau de compromís dels seus jugadors. No sabem si s’estimarà més estar assegut a la tribuna o a la banqueta. En tot cas, el seu substitut, Toni Amor, haurà acatat totes les ordres que li arribaven i totes han estat positives. Com, per exemple, els canvis que ha fet quan quedaven vint minuts per acabar, amb l’entrada d’Amath, que ha significat veure un dels gols més vistosos de la jornada, que ha certificat una victòria sorprenent i de prestigi.
Avui se’ns fa difícil destacar algun jugador, perquè tots s’han espremut al màxim, però el que sobresurt un poc més és l’uruguaià Giovanni González. El lateral del Mallorca ha tornat a firmar un bon partit i la segona assistència per a Muriqi per obrir el resultat. L’absència de Maffeo no s’ha notat i Gio ha sabut aprofitar la titularitat per tenir una magnífica actuació.
El zero a dos en el Ciutat de València no deixa de ser una gran campanada a la lliga i tres punts molt valuosos. Una victòria que arriba en el millor moment per rebre un altre dels grans, ara en hores baixes. Dimecres a Son Moix, darrer partit abans de l’aturada pel Mundial, visita de l’Atlètic de Madrid.
Ricard Pla és periodista
