CORRENTIA

Per alimentar la política

No escriguis de política, em dic; ara la política té components que causen allò que altre temps en dèiem alienació. Va ser –anys 70– una temporada en què se’ns obrien les portes a l’Escola de Frankfurt. Els seus integrants que, segons crec recordar, tengueren més mereixera foren Walter Benjamin, possiblement el que ha mantingut més regularment la seva capacitat d’influència, i Herbert Marcuse. L’aportació d’aquest a la qüestió de l’alienació del treball afamà amplis territoris del pensament. Potser continua més viu, en aquest sentit, André Gorz, de lectura convenient per a qui vulgui localitzar algunes claus de volta del nostre temps. En tot cas, de l’alienació del treball ja no se’n parla, ben alerta.

Que la política té components alienants ho demostra, crec, el fet que aquests dos o tres darrers anys hagi embotit el Castor que tots duim a dins. I els darrers mesos, la pressió amenaça d’obrir-hi escletxes, atenció. Així com altres ho deuen haver observat en un servidor, un servidor he observat en altres l’abandó de qüestions més perennes per mor d’una abusiva dedicació a la política. Tenim tant de temps com abans per llegir poesia, per escoltar música, per anar al cine i al teatre, per deixar sentir com la mar amara el nostre dolor i el nostre benestar, ens purifica; o per viure les transicions del dia a la nit? Sotmesos a l’alienació de la política, quants de dies fa que no ens deixam absorbir per una pintura, com qui inicia un misteriós viatge interior?

Estam alienats, neguitosos, no ens diuen res els núvols en el seu frec nòmada per aquests cels de tardor neta, gentilment escalfada. Si n’admiràssim la bellesa, no seríem tan patriotes, abdicaríem de la solidaritat amb els que pateixen persecució per la justícia? El cert és que, si reconquerim una mica d’aquell benestar antic, assoliríem un estat de forma que ens faria més útils i eficaços en les immersions a la política: amb idees més clares, ja que ara en tenim massa que neixen exclusivament de l’interès a ferir l’enemic: potser atenem més a aquest objectiu que no al de participar en la construcció de veritats ben fonamentades en una realitat certa, fora d’emmirallaments.

Per cert, divendres, Dia dels Morts, era propici a deixar-nos absorbir per una joia, 'Lovis Corinth Chrysantemums and callas', Google. De res.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF