Encara recordo allò que em va dir, per a mi, un mestre de la política: “Plogui, pedregui o nevi, et vull a la meva llista per al comú”. Això va ser l’any 2007 i llavors jo em començava a moure dins d’aquest món a les files de Renovació Democràtica (RD). Quants records!
Vaig fer cas a aquelles paraules i em vaig presentar a les eleccions amb el Miquel Alís. Van ser 4 anys molt intensos políticament, i més que fructífers a nivell personal: vaig aprendre molt i les amistats de llavors encara perduren, i espero que persisteixin en el temps.
Després d’aquell mandat he seguit vinculada a la política. Mai te’n pots deslligar, perquè si t’agrada treballar per al teu poble segueixes lluitant per ser productiu i fer coses que puguin ajudar la gent a viure millor.
Tots sabem que a l’hora de votar a Andorra la gent es fixa molt en les persones que es presenten a les eleccions, i anteposa la coneixença que té del grup del qual forma part. Això és normal perquè tothom es coneix entre si, especialment a la nostra parròquia, però també hem de pensar en si aquestes persones tenen realment la preparació per estar al capdavant d’un comú i gestionar la seva activitat de manera eficient per a tots nosaltres.
Us demanareu perquè faig aquest escrit. Molts de vosaltres em coneixeu per les xarxes socials i sabeu en el que crec i pel que lluito i treballo políticament, sempre de cara i pels mateixos objectius de sempre. Però també és cert que hi ha força gent que no rep aquesta informació i per això ha de saber que jo soc l’Elisabet Pirot Pedrós, aquella noia rossa que vivia al Pas de la Casa, filla de la Rosa, la conserge de les escoles del Pas de la Casa, i del Federico de cal Magre, aquell agent de circulació que era molt alt i que avui, malauradament, ja és mort, que treballo i que vull treballar encara més per la parròquia d’Encamp.
Vull treballar per a tots vosaltres en l’equip d’Agrupament Encampadà, amb molta empenta i amb una il·lusió enorme per tornar a fer d’Encamp i del Pas de la Casa uns pobles vius, una parròquia envejable. Només em queda dir-vos: m’ajudeu a aconseguir-ho?
