OPINIÓ

Si això és la història

En aquest projecte de democràcia, el desgovern de Madrid comença a jugar el paper central a l'hora de fer-ho trontollar tot. Fins i tot, els més escèptics amb el Procés vam veure com el pujolisme acabava amb el catalanisme, ara potser ja albiram que l'espanyolisme més ranci pot dur a la fallida política l'Estat. Sense rumb, sense coherència i captiu de les seves pròpies contradiccions. Potser ja hi som. En aquesta navegació temerària cap a aigües desconegudes, que ha estat l'aplicació del 155, han frisat d'entrar-hi, però pràcticament ningú no gosa indicar-ne la sortida. És més, alguns partits de pretensió democràtica fan avisos de com i per què allargar-lo i no pas de com arribar al final d'aquest desbarat. Un gran retrocés iniciat com a represàlia d'un moviment polític totalment pacífic. Tenim una sobredosi de realitat quan escoltam declaracions com les del Sr. Vera, del Sr. González, etc. Som allí on érem? o el trencaclosques de la transició es va aclarint? Som en una pretesa democràcia tan jove que, encara, no havíem passat les beceroles i ja ens pensàvem haver passat, i de molt, el llindar. Serveix d'alguna cosa la reflexió o queda més bonic desprestigiar i insultar el contrari per sistema. Algú entre els protagonistes del Procés va confondre Mariano Rajoy amb la mare Teresa de Calcuta? o és una observació d'allò més demagògica i mal intencionada?

Algú no veia clar que arribaríem al punt on som ara o és que realment creuen que dubtar és de covards i és molt millor lamentar-se'n a posteriori. Ens podíem permetre el luxe de tot això i allò i, fins i tot, d'afegir presos polítics a una conjuntura econòmica que no hi ha res que faci preveure que s'ha superat i que molts indicadors adverteixen que potser, ben aviat, aquells que van causar un desastre, no només no han estat castigats, al contrari han estat premiats, rescatats i finançats amb els doblers de tots nosaltres, i ara ens porten de bell nou contra les roques i tresquen pel món impunement, mentre persones d'un altre nivell cívic són empresonades, privades de llibertat i de veure créixer els seus fills, per unes simples idees polítiques?

Aquest projecte de democràcia es passa dia sí i dia també el Montesquieu per l'entrecuix. Calia mesurar-ho tot abans de començar un Procés que abocaria tota una ciutadania a la perpetuació al poder d'una colla de polítics que mantenim entre tots. Als que desgovernen i als que no saben fer oposició. Si un període de la història és apassionant és el comprès entre l'Antic Règim, i els seus abusos, i l'esdeveniment de la Revolució. Sí, estimada lectora i estimat lector, repassin els fets, els paral·lelismes són aclaparadors, al marge de si les revolucions serveixen per a alguna cosa a llarg termini. Mirant Rússia potser tothom té ben clara la seva inutilitat. Ara bé, les circumstàncies, el despotisme sense il·lustrar (comprant màsters) fan que la basarda es contempli com una possibilitat als ulls d'un historiador. Si tenim en compte que robar milions d'euros, prevaricar, estafar, calumniar, desviar rius... no són delictes, però robar dues cremetes pot ser gràficament el punt d'inflexió definitiu, és probable que encara n'haguem de veure de més grosses.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF