I AQUÍ

A això li diuen pixar fora de test

“si això encara fos el franquisme, les coses serien molt pitjors per als independentistes”. A hores d’ara ningú es deu qüestionar que Josep Borrell va pixar fora de test. Ino ha estat l’únic que aquests dies ha pecat d’incontinència verbal. I vull pensar que aquesta incontinència ha estat provocada per l’eufòria postelectoral. El PP ha retret al Consell de Mallorca que hagués deixat que l’Obra empràs el teatre Principal amb fins partidistes “orientats a fomentar el rupturisme i l’apologia de l’independentisme”. O volien dir apologia del terrorisme? O es referien a l’apologia de la llibertat? I tot per un gest, un simple gest, el que va fer l’Obra en premiar els Jordis i en demanar-ne la llibertat. Ho va fer tothom, aquella nit, i la presidenta del Parlament Carme Forcadell els va lliurar el premi, no físicament, és clar. I arribat aquest punt un es demana: no creuaran la ratlla? No aniran més enllà? Esperem que no. Tot i que, també, aquí, ja n’hi ha que s’han compixat de l’emoció. El portaveu de Cs, Xavier Pericay, va contestar a David Abril: “Que el dirigent d’un partit polític nacionalista –o sigui, xenòfob per naturalesa– acusi Ciutadans de ‘promoure iniciatives que inciten (…) a l’odi’ i acabin ‘normalitzant comportaments feixistes i de divisió social’ demostra clarament que qui incita a l’odi es comporta com un feixista i promou la divisió social”. Segur que parlen de David Abril? No es deuen referir, per exemple, a Rajoy, a Cospedal, a Arrimadas... Si David Abril deu ser un dels polítics més pacífics de l’espectre polític, i no parl ja de l’autonòmic, parl d’Espanya a escala general.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF