L'agost inconnex

Un cop acabada la festa major de la capital, les forces vives del país descansaran pel que vindrà a partir del setembre

Hi ha moments que a l'hora d'escriure venen al cap temes tan inconnexos com el Festival de Música Antiga dels Pirineus; el nomenament de l'expaer en cap de Lleida Àngel Ros com a nou ambaixador espanyol a Andorra; el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany i el que ha significat històricament la seva figura en la lluita feminista; les tribulacions del nostre cap de Govern sobre el seu successor i la data electoral mentre intenta sortir-se'n amb Viladomat; la biennal del pensament de Barcelona que porta per nom Ciutat Oberta i com de necessitats n'estem d'estones per pensar; les sensacions d'escoltar l'Eklectic de Landry Riba i Jordi Claret amb aquesta barreja de baix i violoncel elèctric; el llibre que acabes de llegir i que t'ha deixat aquella sensació de voler-ne més; o millor el llibre del Teo sobre el Contrapàs com a gran exercici de salvaguarda de la memòria històrica; el postureig -socialment acceptat- de determinats polítics aprofitant les festes majors; la gran aposta per consolidar els espais per als ciutadans com ha estat la remodelació de l'avinguda Meritxell seguint les passes de l'avinguda Carlemany... i en el terreny més personal, relatar les emocions de l'arribada dels 18 anys a una de les integrants de la família, o el sempre emotiu retrobament amb la més gran que feia temps no ens visitava... tot un aiguabarreig racional i emocional difícil de gestionar, com l'agost mateix.

L'agost que, un cop acabada la festa major de la capital -i la Purito, tot s'ha de dir-, la vida quotidiana entra en un estat somort, mancada de vitalitat. Les forces vives del país descansaran pel que vindrà a partir del setembre, tot i que els més experimentats no s'aturaran i aprofitaran la calma fora de la pressió mediàtica per, entre bambolines, anar teixint aliances i trenant acords per encarar les poperes eleccions amb garanties d'èxit. Agafem aire, doncs, i aprofitem l'agost, amb calor o ruixats, treballant o descansant si cal perdent el temps, perquè no hem, de menystenir el valor que ens aporten les estones del temps perdut.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF