18/06/2021

Aeroport: les alternatives

3 min
Un avió s'enlaira a l'aeroport del Prat.

Aena està proposant un projecte d’ampliació de la capacitat de l’aeroport del Prat que exigeix la destrucció d’un espai protegit. Com que aquest projecte exigeix l’aprovació de la Unió Europea, ha demanat l’adhesió de la societat catalana, adhesió que s’hauria de concretar en les properes setmanes. L’alternativa consistiria a deixar les coses com estan, amb un aeroport que just abans de la pandèmia estava arribant als seus nivells de saturació i amb una capacitat de realització de vols transcontinentals per sota de les sol·licituds per part de les companyies aèries.

És indubtable que aquesta manera de procedir per part d’Aena resulta irritant. Hauria estat molt millor que el plantejament s’hagués fet de manera que la societat catalana hagués tingut l’opció de participar en la construcció de la solució, i hauria estat molt millor que el termini per prendre la decisió fos més llarg. Molt més llarg, tenint en compte les implicacions de portar-lo a terme i les de no fer-ho. Després de tot, això és el que Adam Smith aconsellava fer, quan, parlant dels empresaris, escrivia que “les seves proposicions han de ser escoltades sempre amb la màxima precaució, i no haurien de ser adoptades sense haver estat analitzades de manera llarga i curosa, i no sols amb la més escrupolosa, sinó amb la més suspicaç atenció". "Provenen d’una mena de persones els interessos de les quals mai no són els del públic, en general estan interessades a enganyar-lo i fins i tot a oprimir-lo, i, per tant, en moltes ocasions l’han enganyat i oprimit” (La riquesa de les nacions, Llibre IV, cap. 2). Insisteixo que l’autor del dictum no és cap pensador anticapitalista, sinó el far més reverenciat del pensament liberal.

El primer que ens hem de plantejar és fins a quin punt és bo que Catalunya disposi d’un nus de comunicacions aèries intercontinentals (un hub), és a dir, d’un aeroport amb multitud de rutes regulars intercontinentals a disposició dels catalans i dels no catalans. A Madrid no hi ha fissures entorn del projecte de convertir Barajas en un hub intercontinental; a Catalunya semblava que tampoc n’hi havia fins que se n’han concretat els costos.

Respecto les persones que es mostren escèptiques sobre la necessitat que Catalunya disposi d’un hub (després de tot, soc coautor d’un llibre titulat Com Àustria o Dinamarca, i cap d’aquests dos països en disposa), però considero que és molt important que ho aconseguim, entre altres coses perquè el perill existencial de Catalunya és la subsidiarietat.

Com que crec que és important disposar d’un hub, i com que crec que no sols és possible sinó probable que la Unió Europea no arribi a aprovar la desaparició de la Ricarda, crec que hem de posar sobre la taula les alternatives. La connexió d’aeroports, que molts defensen, no és viable, però n’hi ha més.

L’alternativa immediata consisteix a utilitzar la infraestructura existent al Prat de manera eficient. Si la proposta d’Aena implica eliminar un espai natural, aquesta alternativa implica augmentar el soroll sobre Gavà Mar i Castelldefels durant el dia (afortunadament, el Prat pot fer servir de nit la pista transversal, que no genera soroll sobre espais habitats). Per tant, em sembla que la ciutadania hauria de disposar d’informació que li permeti comparar entre aquestes dues alternatives. Sobre la proposta d’Aena, quines compensacions mediambientals es proposen i quina és la valoració que en fa la comunitat científica; sobre l’alternativa, quina població en resultaria afectada i quines mesures correctores (en forma d’insonorització d’habitatges i d’expropiacions) podrien aplicar-s’hi.

Si cap d’aquestes alternatives resultés acceptable, caldria concloure que si Catalunya vol disposar d’un hub aeroportuari aquest no podrà estar situat al Prat, la qual cosa no ens hauria de sorprendre, atès que poques ciutats disposen d’un gran aeroport tan a prop. L’alternativa lògica seria planejar una segona pista a l’aeroport de Reus, que està situat al centre de la segona àrea metropolitana de Catalunya, entre Tarragona i Reus, i que no té les estrictes restriccions territorials que tenallen el Prat. Aquest aeroport del futur hauria de disposar d’una connexió ferroviària eficient amb la ciutat de Barcelona, i això ens permetria esmenar el nyap que suposa l’actual estació de l’AVE al Camp de Tarragona. Catalunya disposaria d’una infraestructura potent, els espais naturals al voltant del Prat quedarien alliberats i l’àrea metropolitana de Tarragona disposaria de la connexió ferroviària d’alta velocitat que mereix.

Aena ens exigeix que ens posicionem ràpidament i entorn d’una única proposta. Com que no estem planejant les infraestructures per a la propera dècada, sinó per a la propera generació, crec que hem d’aixecar la vista, posar sobre la taula totes les alternatives i valorar-les rigorosament.

Miquel Puig és economista

stats