L’advertència del ‘30 minuts’
El 30 minuts ha arrencat la seva 38a temporada a TV3 amb un reportatge magnífic: proximitat, múltiples veus enfrontades, imatges de tensió que demostren el conflicte i debat sobre com gestionar el territori. La gran evasió mostra el dilema entre la importància de promoure el patrimoni natural del país i, a la vegada, la necessitat de protegir-lo de les agressions que provoca el turisme massiu poc respectuós amb la natura. Connecta, a més, amb l’actualitat més immediata, quan després del confinament més estricte, la societat se sent més estimulada a gaudir de l’aire lliure, moltes vegades amb un desconeixement absolut del que suposa aquesta invasió d’espais que no toleren un índex elevat de població.
Aquest 30 minuts reunia especialistes en la matèria i testimonis que han de conviure en el seu dia a dia amb aquest xoc d’interessos entre la preservació de l’àmbit rural i les necessitats d’esbarjo dels urbanites. Oferia amb imatges un munt d’exemples, alguns de sorprenents, de com s’abusa d’alguns espais naturals, cosa que en perjudica la biodiversitat i conservació. Els gorgs de la Muga convertits en un parc aquàtic, les coves de Can Riera transformades en un decorat per a instagramers, el Parc de Collserola com a substitut d’un ral·li per a bicicletes i el Parc del Montseny utilitzat com un circuït de motos. “Jo perquè vull un parc si no en puc gaudir! Que se’l fotin al cul!”, diu un ciclista indignat a la càmera. “Només els hi falta el paddock, els boxes, el tio que els hi porta els pneumàtics i els patrocinadors”, lamenta un veí del Montseny tip que les curses de motos alterin la fauna incomplint les normes de circulació. “En nombre de la seguridad te van jodiendo ahí las pequeñas libertades ”, diu un turista que lamenta haver de pagar per aparcar el cotxe a la muntanya. “Tenemos que pagar por todo. Hasta por ir a la playa ”, apunta un altre per poder banyar-se a les platges del delta de l’Ebre. “¿Quin mal fa un para-sol i una nevera portàtil?”, es pregunta perplex un turista que acampa amb la família en uns gorgs.
La gran evasió mostra les dificultats per trobar aquest equilibri entre els interessos d’uns i altres i ho fa anant al moll de l’os del conflicte, traslladant al nostre entorn més immediat un dels grans debats universals: la preservació del medi ambient com a element clau de la supervivència i qualitat de vida de les persones. El reportatge, tot i reflectir tots els posicionaments, no és equidistant i té un subtext que reclama una millor gestió del patrimoni natural del país. L’interessant serà veure aquest mateix reportatge d’aquí deu anys i tornar a aquests espais. Potser aleshores ens semblarà increïble com s’han deteriorat algunes àrees privilegiades. La gran evasió no és només una alerta. És un document que en el futur serà la prova dels nostres errors com a societat o la nostra capacitat per rectificar.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
