Adeu al suport explícit a polítics en eleccions?

BarcelonaEl fons de capital Alden Global, propietari d’una pila de diaris als Estats Units, ha anunciat que les seves capçaleres deixaran de posicionar-se per un candidat o un altre a les eleccions, tal com és tradició en el periodisme anglosaxó. Ho atribueixen al clima cultural present, marcat per la polarització i la mala llet en el debat polític. Més concretament: els fa por donar el suport al presidenciable X i que les hordes tuitaires del presidenciable Y ho agafin com la prova definitiva que el mitjà està esbiaixant les seves cobertures informatives. Als Estats Units, les redaccions d’informació i opinió estan separades, així que s’entén el neguit dels periodistes de notícies. És per això que la notícia em sembla un petit fracàs col·lectiu: evidencia la dificultat de mantenir avui dia una política editorial no maniquea que jugui amb els matisos i no sigui previsible fins a la nàusea. Els diaris tenen la seva orientació ideològica i, justament, la gràcia d’aquests suports explícits era el poder que prenien quan un rotatiu escollia el candidat que no pertanyia al seu bàndol natural. És el cas de l’Arizona Republic, l’any 2017, quan va trencar una tradició de 126 anys donant simbòlicament el seu vot als candidats presidencials del Partit Republicà: Donald Trump era un glop massa amarg per al rotatiu, que va preferir prestar el seu endorsement a Hillary Clinton. L’esdeveniment el van recollir mitjans de mig món.

De moment, però, el Washington Post i el New York Times han assegurat que no veuen motius per deixar de recomanar un presidenciable, però la tendència sembla ser anar abandonant aquest costum. Les preses de posició són part de la transparència que ha de presidir la gestió dels mitjans avui dia. El drama del periodisme són les manipulacions, no els posicionaments.