OPINIÓ

Un acte de memòria històrica

L'horabaixa de diumenge passat vaig anar amb en Joan Manuel Segura, l'home que s'amaga rere la referència enigmàtica d''el filòsof d'El Pi' que surt adesiara a les columnes diàries de Miquel Segura al diari 'Última Hora', fins a la plaça Gomila. Les autoritats públiques i, en concret, la Conselleria de Cultura del Govern que pilota Fanny Tur i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma, conduïda per Llorenç Carrió, decidiren instal·lar una placa, obra de l'escultora Georgina Gamundí, en hebreu, al bell mig d'aquesta coneguda plaça de Ciutat en record dels trenta-set xuetes que l'any 1691 hi perderen la vida per mor de llurs creences religioses. Els més sortats, a condició de renunciar a la pròpia fe, foren executats i llançats morts a la foguera –es coneix que els fets s'havien esdevingut a l'aïllat Terreno perquè les senyores del Born es queixaven que després dels actes de fe de la Inquisició els cortinatges els pudien massa de socarrim–; però els menys nombrosos, atzarosos i contumaços, que no abjuraren de llur judaisme, moriren cremats en vida. Ho conta amb tot luxe d'uns detalls esgarrifadors el pare Francisco Garau a 'La fe triunfante' (Miquel Font Editor).

L'homenatge en aquestes víctimes va suposar el sus de la Jornada Europea de Cultura Jueva que anualment se celebra devers aquestes dates. Enguany, que arriba a la XIX edició, es prolongarà fins al 10 d'octubre i inclou diverses activitats com ara exposicions, cinema, visites guiades, mostres de gastronomia i taules rodones. A més, enguany també, entre el 22 i el 24 de novembre tindran lloc a Menorca, sobre aquest mateix tema, unes Jornades d'Estudis Locals de l'Institut d'Estudis Baleàrics dirigides per Jordi Maíza a la seu de l'Institut Menorquí d'Estudis a Maó amb intervencions del referit Miquel Segura, Rosa Planas, Vicente Valero, Pau Cateura, Bep Al·lès, Miquel Àngel Casasnovas i un servidor, que hi parlaré sobre la influència literària del tema en l'obra de Forteza Pinya, Llorenç Moyà, Porcel i Carme Riera, entre d'altres.

A l'acte de la setmana passada, hi assistiren diversos representants d'entitats jueves, l'associació de veïns de la barriada del Terreno, el cronista de Ciutat Bartomeu Bestard i diverses i conegudes personalitats del món cultural com ara l'exconseller d'Educació i Cultura Damià Pons, entre molts d'altres que podríem citar aquí. Tampoc s'ho va voler perdre una de les nostres plomes més insignes, la de Carme Riera, autora del gran llibre que s'ha escrit sobre la qüestió i una de les millors novel·les de la literatura illenca del segle passat: 'Dins el darrer blau'.

A la segona meitat de l'acte, es triaren certs fragments de l'obra de Riera magníficament interpretats per l'actriu Agnès Llobet que comptà amb l'acompanyament musical del trio de corda de Miquel Àngel Aguiló. L'autora, a la nota final de 'Dins el darrer blau', deixa constància que els mallorquins que no som xuetes no podem fer res pus que demanar perdó pel que va succeir l'any 1691 i aquesta és una de les intencions que la comminà a escriure el llibre. Diumenge, Riera, que ha consagrat la seva vida a l'escriptura i a fer classes de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, constatava gojosa i feliç que és gratificant veure que la literatura, aquesta vegada, ha servit per a alguna cosa. I Jacqueline Tobias, presidenta de l'Institut de Relacions Culturals d'Israel, reconeixia que si no fos per la labor de l'escriptora aquells fets continuarien essent desconeguts per molta gent i per ventura a Gomila no hi hauria ara cap placa commemorativa. En definitiva, s'ha fet un acte de justícia –i de memòria històrica!– perquè en aquest cas almanco no es pugui repetir aquell malefici tan esbombat que diu que els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF