OPINIÓ

Un acte electoral per a la campanya de l’abstenció

Si cap indecís ha aconseguit empassar-se sencer el debat electoral entre els candidats al Congrés per a les Balears que ha emès IB3 és molt possible que s’hagi acabat convencent, però no per cap candidat, sinó per l’abstenció. El baix nivell general ha convertit les dues hores de televisió en un riu de paraules soporífer ideal per ajudar els que pateixen insomni. Una passa més d’una campanya a mig gas que no es creu ni el partit que ha provocat la repetició electoral.

La manca de fluïdesa dialèctica ha estat especialment destacada en el cas del candidat de Vox, Antonio Salvá, que amb un discurs a batzegades ha defensat el secessionisme lingüístic amb arguments com que el mallorquí “té un diccionari i moltes coses més”. Antònia Jover (Podem) no hi ha quedat gaire enrere llegint, travada, gairebé totes les seves intervencions. Guillem Balboa, tot i alguns moments més o menys encertats, ha desaprofitat moltes oportunitats per intervenir i ha arribat a defensar el català, davant Salvá, en castellà, tot i que el candidat d’extrema dreta entén perfectament la llengua pròpia de les Balears.

Pere Joan Pons tenia el repte complicat de defensar la candidatura socialista, tot i que el seu partit és el principal responsable de la repetició electoral. S’ha endut coces per totes bandes i amb prou feines ha tingut la capacitat d’esquivar-ne algunes. En tot cas, no ha sabut justificar en cap moment la necessitat de repetir les eleccions ni la manca de voluntat de fer un pacte d’esquerres que hauria evitat el 10-N.

La candidata popular, Marga Prohens, i el de Ciutadans, Joan Mesquida, han desplegat amb fluïdesa discursos carregats de demagògia –Salvá ho ha intentat, però el seu parlar encarcarat no li ha permès ser eficaç–. Prohens ha sorprès criticant el govern socialista per la manca d’inversió en depuradores, tot i que el problema de la depuració a Palma fa com a mínim dues dècades que s’arrossega, entre els quals han passat equips de govern populars a Cort i als executius balear i espanyol, incloent-hi l’etapa en què Jaume Matas va ser ministre de Medi Ambient. Prohens fins i tot ha arribat a aixecar la bandera de l’”ecologisme científic”, no se sap si en un intent condemnat al fracàs de fer passar el PP per un partit verd o en una broma perversa.

Mesquida, per part seva, podrà rebre una medalla a la hipocresia després de culpar de la manca de solucions socialistes i populars, per ser els dos únics partits que han governat a Espanya, tot fent com si no hagués participat ell mateix dels governs socialistes, dirigint la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i la Secretaria d’Estat de Turisme, per exemple.

Al debat no hi ha faltat la crida recentralitzadora dels tres partits més a la dreta –PP, Cs i Vox– que ha arribat a la intolerància i a l’autoritarisme quan han parlat sobre Catalunya. Queda clar que el tacticisme electoral dels tres partits, en el qual també entren a jugar els socialistes, boicoteja la possibilitat de trobar vies de diàleg polític amb l’independentisme. Només deixen una porta oberta: la de la prohibició i la repressió.

EDICIÓ PAPER 23/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF