OPINIÓ
Opinió 28/02/2020

L’acadèmia que necessitam

i
Miquel àngel Llauger
3 min

Professor i escriptorAena pot explicar el que vulgui, però si vol fer obres d’ampliació a l’aeroport de Son Sant Joan és perquè el ritme frenètic d’avions que entren i surten de l’illa pugui continuar la seva espiral ascendent imparable. D’entre les veus que han denunciat aquesta aberració, vull destacar avui la del LINCC (Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB), un grup de més de seixanta especialistes universitaris de matèries diverses que fan feina en la qüestió de l’emergència climàtica. El LINCC ha fet un posicionament, d’acord amb la seva missió, centrat en la contradicció que hi ha entre l’ampliació prevista i la voluntat declarada de les administracions de lluitar contra el canvi climàtic i complir amb compromisos de reducció de gasos d’efecte hivernacle. El LINCC presenta dades i arriba a una conclusió rotunda: cal oposar-se a l’ampliació, i cal fer-ho saber a la societat. Aquesta és l’acadèmia que necessitam: la que no es tanca en l’endogàmia de les publicacions indexades sinó que comparteix el seu saber amb la gent i l’orienta. La ciència al servei del bé comú: aquest és el cor del missatge de la Il·lustració.

Naturalment, els nostres professors del LINCC no són els únics a mantenir aquest capteniment, cada vegada més corrent a la comunitat científica. La setmana passada, ni més ni menys que Le monde publicava un article signat per mil científics del país, encapçalats per especialistes en matèries tan diverses com la climatologia, l’astrofísica, la neurociència computacional o la neuroinformàtica. L’exposició de les greus amenaces lligades a la crisi climàtica i la denúncia de la inacció dels governs conduïa els autors a una esmena a la totalitat de l’actual model de producció i de consum: "Continuar promovent tecnologies supèrflues i energívores com el 5G o el cotxe autònom és irresponsable quan el món ha d'evolucionar cap a més frugalitat." El missatge principal de l’article el resumeix el seu títol: Davant la crisi ecològica, és necessària la rebel·lió. Extinció o revolta, com diu el nom d’un dels nous moviments ecologistes que miren de sacsejar la consciència planetària. L’acadèmia ens demana mobilització.

Podríem multiplicar els exemples. Per rellevància i per repercussió, és impossible no incloure en aquest repàs l’article que 11.258 científics signaven el novembre passat a la revista BioScience, un escrit ple de dades i quadres amb els principals indicadors del col·lapse ambiental cap al qual ens adreçam. Es titulava L’advertència dels científics del món sobre el canvi climàtic, i alertava sobre “el patiment indicible” a què s’enfronta la humanitat si no es fa un canvi de rumb dràstic i ràpid. M’interessa destacar la primera frase de l’article: “Els científics tenen l’obligació moral d’advertir la humanitat de qualsevol amenaça catastròfica i de dir les coses com són”. La ciència no és neutral. Aquesta frase s’ha repetit sovint per denunciar el seu caràcter d’instrument a favor del projecte occidental de colonització del món i de devastació del planeta. Ara, la podem capgirar: necessitam una ciència com la d’aquests 1.000 de Le monde, els 11.258 del BioScience o la nostra gent del LINCC.

És freqüent llegir o sentir com pensadors de l’àmbit de l’ecologisme denuncien que els patrons cognitius sobre els quals s’ha construït Occident són els responsables del col·lapse ambiental que estam provocant. Ens explicam el món d’una manera que n'afavoreix la destrucció. Així, la visió de la naturalesa com un bé que cal aprofitar, inaugurada per Bacon, o el dualisme cartesià que separa radicalment ment i matèria són a l’arrel de la nostra relació depredadora amb el planeta. La idea que el racionalisme i el cientifisme occidentals són els grans culpables de tot plegat té el seu interès, i ofereix molts d’ensenyaments que no podem deixar de banda, però ha de ser, si més no, matisada. Cal complementar-la amb una reivindicació del llegat de l’humanisne i de la Il·lustració, en la línia de com ho fan, per exemple, Tzvetan Todorov o Marina Garcès. La Il·lustració que no creu que l’home sigui necessàriament bo però que creu que es pot fer bo deu ser la Il·lustració que continua creient que la raó i el coneixement científic poden estar al servei del benestar i de la llibertat de tots. De tots i no només de l’home, hem de completar a aquestes altures del segle XXI i del col·lapse de la biodiversitat. Crec que els científics de què he parlat avui pertanyen a aquest llinatge, i crec que són una part imprescindible del canvi que necessitam. El moviment ecologista ho sap. Una de les frases que més repeteix Greta Thunberg és “escoltau els científics”: una frase del Segle de les Llums.

stats