28/11/2021

Abusos sistèmics a la Xina

3 min
Abusos sistèmics  a la Xina

Silencis. El Me Too de Peng Shuai ha desbordat la capacitat repressora del règim de Xi Jinping. La tenista va denunciar a les xarxes haver estat violada per un dels homes més poderosos del Partit Comunista Xinès, l’ex vice primer ministre Zhang Gaoli, i després d’això la seva presència digital i física es va esvair. L’alarma per la desaparició de la tenista, però, va superar la maquinària de control de Pequín, exposada no només a la pressió internacional sinó també a la denúncia global contra la pràctica de les desaparicions forçades que aplica el règim. Les ONG que han investigat l’ús d’aquest procediment il·legal, abusiu i repressor calculen que unes 50.000 persones poden haver estat víctimes d’aquestes pràctiques: figures del poder econòmic i empresarial, actrius internacionals, periodistes, editors i llibreters, intel·lectuals, advocats i activistes pels drets humans. Dolors Rodríguez Puerto explicava a l’ARA, des de Pequín, la llarga llista de persones engolides pels forats negres de la repressió política: desaparicions, tortures físiques i psicològiques, represàlies i extorsions, silencis imposats.

L’abast del missatge de Peng Shuai, publicat a Weibo, el Twitter xinès, és a més un recordatori, per a aquells que ràpidament s’apunten a la criminalització de les xarxes socials i al control del contingut a internet, que la censura és l’eina dels repressors. Les xarxes socials també són un instrument de denúncia contra els monopolis del poder i els seus abusos, i un altaveu per als qui tenen denúncies que no aconsegueixen superar les estructures institucionals i corporatives de sistemes més preocupats per blindar-se que per fer net.

Denúncies. El terratrèmol Peng Shuai fa trontollar, fins i tot, la maquinària blanquejadora de l’esport al servei de les autocràcies, que el febrer del 2022 s’ha de posar en marxa a Pequín amb la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern.

La indignació internacional acaba allà on comencen les dependències econòmiques. Però Human Rights Watch ha sortit a denunciar els grans espònsors olímpics (Coca-Cola, Airbnb, Procter & Gamble, Intel i Visa, entre d’altres) perquè no ignorin els “crims contra la humanitat” que s’estan cometent contra la població uigur de Xinjiang i la repressió de la llibertat d’expressió a Hong Kong. Per la seva banda, Amnistia Internacional ha posat en marxa la campanya anomenada “Alliberem els cinc”, per augmentar la pressió sobre el règim de Xi Jinping. L’organització reclama l’alliberament de cinc persones condemnades per defensar drets civils: la periodista Zhang Zhan, condemnada a quatre anys de presó per haver informat (a través de WeChat, Twitter i YouTube) sobre la realitat del covid-19 a la Xina; l’acadèmic Ilham Tohti, condemnat a cadena perpètua acusat de “separatisme” per haver denunciat la persecució dels uigurs; l’activista feminista i defensora dels drets laborals Li Quiaochu; l’advocat i presoner de consciència Gao Zhisheng, i el monjo tibetà Rinchen Tsultrim, condemnat per “incitar a la secessió” per haver publicat, entre d’altres, una web personal titulada Escepticisme al Tibet.

Amnistia recorda que els Jocs Olímpics del 2008 ja van demostrar la seva eficàcia en la projecció de la Xina com el nou superpoder global en un món que s’encaminava cap al daltabaix financer, i van ser la cortina de fum perfecta per emmascarar el debat sobre els drets humans.

L’autoritarisme incontestat, que avui silencia una tenista de 35 anys, comença per aquells que han ajudat a bastir un dels Jocs políticament més polèmics de les últimes dècades.

stats