L’EDITORIAL

Els abusos a menors s’alimenten de la por i del silenci de l’entorn

Ja fa anys que, afortunadament, ha canviat la sensibilitat social en relació als abusos a menors i han deixat de ser un tabú, un secret del qual ni els afectats ni el seu entorn volien parlar. El tabú és el que ha donat ales als abusadors i encara avui és el que permet que continuïn donant-se aquestes pràctiques. Però el silenci s’ha d’acabar. És l’única manera de protegir les víctimes, d’evitar nous casos i de tranquil·litzar les famílies. Només si tothom sap que no s’amagarà mai cap abús, es podrà estar tranquil que no hi ha res a amagar.

Al diari publicam diverses històries de l’equip d’investigació, que lidera Albert Llimós, centrades en els abusos. Ahir explicàvem casos d’entrenadors que han abusat de menors, i en alguns casos també de majors d’edat, aprofitant la seva ascendència sobre els aspirants a esportistes. Ha estat una investigació de més d’un any que deixa al descobert alguns dels casos d’abusos en el món de l’esport a Catalunya. Paral·lelament, l’equip ha investigat el cas de mossèn Tomàs, de 91 anys, a Vilobí d’Onyar, amb testimonis que expliquen que la seva impunitat fou vox populi els trenta anys que fou rector del poble. Finalment, donam a conèixer un nou cas relacionat amb el germà Andreu Soler a Montserrat, que aquesta setmana ha estat notícia per la denúncia feta per l’exescolta Miguel Hurtado.

Tant en el cas de l’esport com en el dels religiosos es repeteix l’esquema que persones molt respectades per les famílies s’aprofiten del seu poder i de la debilitat dels infants per abusar-ne i assegurar-se del seu silenci. La por, la vergonya, la desconfiança i a vegades el convenciment que ningú els creurà fan que les víctimes estiguin anys sense explicar res. És sorprenent com molts no agafen consciència que van patir abusos fins que es fan grans i s’adonen del que allò els suposà.

No es tracta de criminalitzar tot un col·lectiu. En el món de l’esport hi ha una majoria de professionals que fan una feina excel·lent i que són els primers interessats a denunciar qualsevol actuació sospitosa que puguin veure en el seu entorn. Tampoc en l’entorn religiós es pot criminalitzar tot el conjunt. El que és important, però, és que l’entorn i els menors tinguin clar que la vergonya és dels abusadors, no de les víctimes.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF