'We are the champions'

Sí, vaig anar a veure el biopic sobre Queen –que no han estat mai sants musicals de la meva devoció– i en vaig sortir entusiasmat i cantussejant alguns dels grans 'hits' de la banda. Quan tens una bona història i saps com explicar-la, l’èxit està garantit (la banda sonora també hi ajuda, naturalment). La pregunta que un servidor i molts altres espectadors més es fan és per què no hi ha cap bona pel·lícula sobre els Beatles, o sobre els Rolling Stones. O sobre Led Zeppelin, per exemple. És la mateixa pregunta que podem fer-nos sobre Bach, sense anar més lluny (i que ningú no digui que la seva va ser una vida avorrida, amb vint-i-dos fills, i un estat de permanent emprenyamenta amb els seus patrons). O Monteverdi, que va tenir una vida interessantíssima (i la va viure en un moment espectacular de la història de la humanitat). Si mai ens recreen la vida d’Elton John (que, molt resumida, vam poder veure en un preciós anunci prenadalenc), veurem algunes escenes dedicades a la seva passió futbolera: a mitjans setanta va comprar el Watford FC i el va pujar des de les categories inferiors fins arribar a la Premier, on darrerament sembla que fa un bon paper. Qui sap si serà aquest el destí reservat a l'FC Andorra, ara que ha rebut el mannà piquerià. Estarà cridat als més alts destins de la competició? Com que arrossego amb molta pena i un sentiment de culpa l’escàs fervor basquetbolià potser serà ara l’ocasió de redimir-me. Ens esperen tardes de glòria, 'we are the champions', no?