No et basten els anuncis de sang i fetge, de mort i tortura i de violacions, al televisor, a la ràdio o a internet. A tota hora. Vols tenir una sensació ben estranya. No ho comprenc, però així i tot crec que, fa dos anys, no em voldria equivocar, em va arribar a la tenda una novel·la, la temàtica de la qual, i les senyes que donava la sinopsi no em convidaven a entrar, per gènere i per no saber on aniria a parar en aquests foscos viaranys d'una narració que despuntava ben negra.
A les lletres catalanes, i de Mallorca, ja tenim ben clar, i assumit que el Llevant i el Migjorn són tot un moviment literari ben independent de la resta i amb una personalitat o tarannà, com vulgueu, ben irrepetibles. Concretant una mica, els diré que si cerquen literatura en negre en el millor dels sentits, facin cop de volant i posin rumb cap allí on més a prop es veu Cabrera. Posin el marc d´un poble del migjorn dels més genuïns, on les cases encara conserven aquest color de pa moreno i s'endinsin per viaranys i camades envoltats d´ullastres, de caça furtiva, de trons i d´ametlerars deixats. De glopades de pinars i d´aiguamolls de salobrar on, al matí, quan amb dits de rosa es mostra l´aurora, en el moment més bonic del dia, es pot topar amb l´argument més terrible, potent i nostrat. En un català de Campos ben honest, ric i senzill. A la vegada, planer i sense contradiccions, avançant una trama malauradament ben quotidiana i actual, una autèntic desastre social d'aquests dies, que, en mans del narrador, tanmateix esdevé tractada amb una delicadesa i una moralitat que aclaparen. Un tema molt delicat narrat amb elegància i a l'abast de tothom.
Tolstoi deixà dit que si l´art no l'entén el més senzill dels homes, assistim a la corrupció de l´art. En aquesta obra, ens topam l´axioma un puntet capgirat. Potser, aparentment, un dels homes més senzills ha fet una de les novel·les més rodones. No debades l´autor es declara deixeble de Miquel Adrover o Antoni Vidal Ferrando, gairebé res.
Agafin aquest llibre, que té una cosa ben estranya entre els que hem estat els seus lectors. Entre clients i llibreters hem coincidit, sense coneixença prèvia, que és increïblement formós i delicat en una temàtica terrible però que, amb un guió que ho deixa tot ben fermat, ens fa coincidir a totes i tots els que hem recorregut aquesta complexa trama, dient el mateix, que no es pot anar al llit amb aquesta obra. No el pots deixar al bus, a l´esbarjo, abans o després de dinar passeges amb el llibre, però no es pot llegir abans de dormir. Per la duresa del tema, no així com és tractat, és desplegat amb estris de cirurgià i amb respecte màxim, un dels temes més vergonyosos de la nostra societat actual, però per això mateix i comptant que en la dificultat creix la virtut i per la intensitat. Per això, apuntin: 'L´últim alè de l´ànima', de Pep Toni Bauçà. Campos. Mallorca.
