Que a Mallorca, ja ben entrat el segle XXI, no puguem anar amb normalitat d’un punt a l’altre en transport públic és de les coses més inexplicables de la realitat en què habitam. És clar que tot en aquesta vida té una explicació, si més no la del poder dels doblers, que es demostra molt per sobre de qualsevol interès públic. En el mateix temps que a l’illa s’hauria d’haver planificat una xarxa completa de trens i tramvies, s’hi han fet autopistes (i se’n fan), ponts i vies subterrànies, rotondes desmesurades, circumvalacions a la pràctica totalitat de ciutats i pobles, s’han eixamplat carreteres, s’ha construit un aeroport descomunal, s’han ampliat ports, s’han habilitat aparcaments sota terra i en superfície… Un dia hauríem de calcular el cost de totes aquestes infraestructures posades a disposició de la mobilitat exclusiva dels cotxes privats i comparar-lo amb el que ens hauria costat fer una xarxa ferroviària pública. De passada, podríem comparar quina és la qualitat de la mobilitat que tenim avui i quina tindríem si les prioritats haguessin estat unes altres. S’han fet i es fan polítiques de mobilitat al servei dels doblers, el negoci de na Peix Frit.
Mallorca és cinc vegades més petita que l’àrea metropolitana de Nova York, és la meitat de Tòquio, bastant més petita que la metròpoli de Londres i només un poc més gran que la de Madrid. A cap d’aquestes ciutats els turistes no tenen necessitat de llogar un cotxe, ni se’ls passa pel cap, i a la majoria els seus habitants tampoc no el necessiten si no és per sortir-ne. Acotada com està per la mar, si es tenen en compte els avenços, se n’han fet a tots aquests territoris, a Mallorca només hauria de ser una nosa per als que el fan servir. El cotxe privat, aquí i avui, és una necessitat i una nosa alhora. Ja em direu quin negoci.
Fa uns dies, Catalina Cladera, si no hi ha res de nou futura presidenta del Consell de Mallorca, parlant de la mobilitat a l’illa i de les xarxes ferroviàres, va dir que “tenim una oportunitat d’or per canviar les coses”. L’oportunitat que hi havia a la recentment tancada legislatura no només es va deixar passar sinó que ens deixa el llegat de l’autopista Llucmajor-Campos i, ara mateix, en aquests dies de negociacions, s’ha discutit sobre el segon cinturó de Palma. Guanyar quilòmetres per multiplicar els embossos.
Potser ens hauríem de demanar què hauria passat a Mallorca si els grans empresaris del turisme haguessin exigit una xarxa ferroviària ampla i eficient. Ja la tindríem fa estona, com tenim el macroaeroport. Així que, si volem anar en tren, i som molts els que ho voldríem, potser hem de convèncer els hotelers dels avantatges per als seus clients. A no ser que aquesta vegada les promeses vagin de debò. Permeteu-nos el dubte.
