Publicitat
Publicitat

ABANSD'ARA

Visions de la Catalunya nova (1926)

De la crònica de Joan Santamaria (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) a La Publicitat. Impressions dels junys càlids a la Catalunya rural d'uns anys també de lluita i resistència

[...] Potser aquests paratges que ens barren el pas vers el Segre i pels quals travessarem per tal de no fer marrada, no corresponen exactament a la Catalunya nova estricta. [...] El camí se'ns obre ben dreturer. Amunt, doncs. És clar que no és un camí, sinó una codolera que arrenca del samontà de Castellar i va resseguint els geps d'una fillola de la Serra Seca, la que ens traurà sobre mateix d'Oliana, vila extrema que amb la d'Artesa, amunt i avall del Segre, termenen la comarca ficada entre mig de l'Urgellet i la plana d'Urgell.

El sol estavella, la calda és asfixiant, [...]. El bosc crepita com si fos en flames, als ulls hi tenim una coïssor de llum despietada i dins del cervell el suplici enervant del remoreig de les cigales i del ric ric violent dels llagostos i tallacebes. Ni una font de res, ni una gota d'aigua enlloc... [...]

Senyor! I com és possible que l'home suporti uns rigors semblants? Com pot viure en uns llocs tan damnats i calamitosos? Tanmateix, l'home hi viu i s'hi aferra amb un braó desesperat. I tal! Mireu: dalt d'aquell roquissar enasprat hi ha una casa al bell mig d'unes feixotes que fan una pàl·lida verdor de femta de criatura. Ara baten. D'ací estant veig voltar els matxos tots vermells de sol. [...]

Aquesta raça nostra...! Què deu tenir de bo o de mal que així s'arrapa a la terra nadiua? En altres bandes, dels llocs inclements i enemics com aquests, no solament l'home en fuig, ans bé les bèsties. Què hi voleu anar a cercar aquí si ni el sègol hi grana? Com poder aplacar la set del cos i assaciar la de l'esperit si no hi trobareu una gota d'aigua clara ni una gota d'esperança benefactora? Doncs aquest miracle que no es manifesta enlloc més, a Catalunya esdevé cada dia. Aquí l'home i les bèsties s'aclimaten a tot, es fan a tot i viuen pertot: sense pa, sense foc, sense vianda, sense companyia, sense camins i sense res, si convé. Una força vital sobrehumana els aguanta i els fa créixer. [...]

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF