SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Violència de gènere, llei Wert

L'any passat, les Balears van ser la segona comunitat autònoma amb major nombre de víctimes de violència de gènere, per damunt de la mitjana a l'estat espanyol i situada només per darrere de les Illes Canàries. A jutjar per la informació feta pública aquesta mateixa setmana per l'Institut Balear de la Dona, o IBDona, amb dades fins a 31 d'octubre, és previsible que tanquem el 2020 amb un major nombre de dones ateses per violència masclista. Fa poc vam tenir notícia de l'assassinat de Remedios Cortés, de 32 anys, a mans del seu marit o exmarit, Antonio Cortés, de 35. El fet que es tractés d'una parella gitana va afavorir que alguns hi cercassin unes, diguem-ne, lectures que no tan sols reincidien en el masclisme que suposadament volien denunciar, sinó que, a més, l'arrebossaven amb una dosi extra de racisme. En qualsevol cas, Remedios Cortés va ser la tercera dona morta enguany a les Balears pel seu home, o per qui havia estat el seu home, i la que feia 39 en el conjunt de l'Estat. D'ençà que se'n fa el recompte, de l'any 2003 ençà, el còmput total puja a 1.072 dones mortes. El feminicidi número mil es va cometre el 19 de juny de 2019, a Còrdova, i això vol dir que, en menys de mig any, s'hi han afegit 72 assassinats més. Quan la llista va arribar al mil, els mitjans ho van destacar com si fos una espècie de rècord, i es va repetir molt que no s'havia de produir ni una mort més d'aquest tipus.

Més enllà dels assassinats, evidentment, existeixen agressions i vexacions de tot ordre, tant físiques com psicològiques. El telèfon de 24 hores que té l'IBDona per atendre i acompanyar víctimes de violència de gènere ha atès enguany, fins a 31 d'octubre, 3.166 casos, una mitjana de més de 300 telefonades al mes, o més de 10 al dia, com es vulgui. Aquestes dades, i més, les llegim a la notícia d'Alba Tarragó a l'ARA Balears.

El 2020 va pel camí de superar el 2019 en nombre de víctimes de violència masclista ateses a les Illes

Existeix una relació que tal vegada no sigui directa, però sí ben estreta, entre aquests rànquings macabres i d'altres llistats negatius en els quals les Illes Balears ocupen llocs destacats o tristament capdavanters, com el de fracàs i abandonament escolar, pobresa o percentatge de vot de l'extrema dreta. Hem d'apressar-nos a matisar: no s'ha d'entendre que els homes que cometen violència contra les dones siguin tots, ni de lluny, de classe baixa, sense estudis o amb un baix nivell d'estudis, i votants de Vox. Molts dels votants de Vox, precisament, són gent d'aquella que curiosament se'n diu de casa bona, i molts casos de violència masclista es produeixen dins parelles benestants i amb estudis universitaris. Però sí que és evident que la falta d'educació i de perspectives vitals tenen relació amb formes ben concretes i conegudes (i visibles només que sortim al carrer) de deteriorament de la convivència, i també amb l'assimilació de clixés, tant per part d'homes com de dones. Parlam del mascle alfa i fanfarró, de la dona submissa i orgullosa d'aquest mascle, de la gelosia suposadament insuportable, d'una manera exagerada i sobreactuada d'entendre els sentiments i la part emotiva de la vida, i, en definitiva, de persones que se solen expressar pel carrer i als llocs públics a crits i amb un llenguatge fet d'insults i flastomies apreses sobretot de la televisió (no cal ja ni dir de quins canals i de quins programes) i d'internet i les xarxes socials. Aquest perfil de població és fruit d'unes polítiques pensades per impossibilitar que les classes baixes puguin millorar a través de l'educació, allò que se'n va dir l'ascensor social. I d'aquestes polítiques la llei Wert, aquesta setmana per fi derogada, n'era l'exponent potser més representatiu.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF