Vigilància en dos sentits per als sectors immobiliari i hoteler

La immensa crisi turística provocada per la covid-19 ha posat les Balears, encara més, en el punt de mira dels grans fons d’inversió. Si fa anys que compren hotels a les Illes, concretament des de la crisi del 2008 i anys següents, ara amb més motiu veuen l’oportunitat d’una conjuntura encara més asfixiant per a l’economia balear per anar a cercar rebaixes immobiliàries, d’habitatges i establiments hotelers. Tot apunta que la volen aprofitar. És més, segons els experts consultats per l’ARA Balears, ara com ara aquests fons d’inversió estan a l’aguait perquè intueixen o gairebé saben del cert que d’aquí a un any o dos el mercat serà molt més propici per al seu negoci.

Si la frenada del nostre motor econòmic s’allarga, promotors i constructors tindran difícil vendre els projectes que ara estan en marxa. Les famílies també tindran dificultats per mantenir la hipoteca de ca seva o, si en tenen ocasió, per poder afrontar les despeses habituals decidiran posar en venda les segones residències. Així mateix, molts dels hotelers, després d’un parell de temporades d’aturada de l’activitat o, si més no, de veure-la greument alentida, difícilment podran assumir els costos de les inversions fetes -aquelles que, en temps de bonança, rescabalaven amb una certa celeritat- i la baixada dels guanys, i decidiran previsiblement treure els seus establiments al mercat. En tots els casos, es preveuen grans baixades de preu, l’oportunitat que espera qualsevol fons d’inversió: despesa mínima per treure’n el benefici màxim.

Tant l’immobiliari com l’hostaler són dos sectors estratègics per als grans inversors. Que estiguin entrant amb tanta força -ara mateix, un fons inversor, Blackstone, ja és el principal hoteler a les Balears- i que tot faci pensar que la presència d’aquests grups augmentarà de manera molt notable en els propers dos anys tindrà per força conseqüències socials. Especialment en el cas dels grups de capital risc -fons voltor-, que són els que cerquen més benefici a curt termini, sovint a costa de les condicions dels treballadors.

I si aquests fons vigilen un mercat que pot acabar en les seves mans, hi hauria d’haver una altra vigilància en sentit oposat. El Govern hauria de cercar la manera de monitoritzar els moviments que ja fan i els que faran aquests fons inversors a les Illes. Sovint són opacs i amb prou feines se’n poden endevinar moviments i objectius. A l’Executiu balear li correspon no només vigilar, sinó també exigir-los transparència, perquè només sabent què fan i què pretenen, es podran prendre mesures, si cal. I segurament caldrà.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF