18/06/2013

Via ràpida cap a la independència

2 min

Devem el títol d'avui al president Rajoy, que va tenir ahir l'encert de definir d'aquesta lírica manera la nova línia d'AVE entre Madrid i Alacant. "Una artèria de riquesa", en va dir. És hortera, però, com gairebé tot el que surt de la peluda boca del president d'Espanya, també és fals. L'artèria en qüestió neix obturada per manca de reg sanguini. És a dir, per manca de viatgers. Fins i tot les criatures adoctrinades de primària saben que un AVE espanyol és, per definició, deficitari. Encara fa de més mal suportar la inauguració d'una via ràpida entre Madrid i Alacant que no passi, si més no, per València. Amb tots els respectes per Alacant, entre aquesta ciutat i Madrid, des del punt de vista de les infraestructures, no hi ha cap artèria de riquesa, sinó un rajolí de misèria. Senzillament, el volum de viatgers que tindrà aquest AVE no podrà mai amortitzar el cost de la inversió.

Hi ha aquella frase de Josep Pla segons la qual no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Això és cert pel que fa a la concepció nacional d'Espanya (una, gran i indivisible, sota pena constitucional d'intervenció de l'exèrcit), però no només pel que fa a aquesta qüestió. La ironia de Pla també serveix per explicar la insòlita disposició radial de les xarxes ferroviàries espanyoles, que per anar de Còrdova a Barcelona t'obliguen a passar per Madrid, a veure si se t'encomana una mica d'esperit nacional per via fèrria. Tant PP com PSOE han tingut clara i indiscutida aquesta manera de fer les coses, i això és el que explica que, no fa gaires anys, la ministra socialista Maleni Álvarez manifestés el seu desig de "cosir" la península Ibèrica amb una cremallera de trens ràpids, de la mateixa manera que ahir la ministra Ana Pastor es felicitava d'haver unit els viatgers alacantins amb l'estació d'Atocha. Tant és si governen els uns com els altres; el radialisme és sempre el mateix.

Ahir, a L'oracle de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, el periodista de Diario de Mallorca Matías Vallés recordava una anècdota prou il·lustrativa: al president Francesc Antich, que ho va ser dels dos Pactes de Progrés que han tingut les Balears, l'aleshores ministre d'Obres Públiques Álvarez Cascos li va oferir construir un AVE a Mallorca. Antich li va fer notar que les distàncies màximes a l'Illa de la (Poca) Calma són d'uns noranta quilòmetres i que, per tant, no hi havia cap necessitat de crear aquesta mena d'infraestructura. Queda un dubte: ¿Álvarez Cascos s'enfotia del president de les Balears (una de les poques comunitats d'Espanya que són contribuents netes) o ho deia sincerament?

La imatge dels ministres García-Margallo (que ningú sap què hi pintava, allà) i Ana Pastor, sumades a la de Rajoy i el príncep Felip, mantenint una conversa trivial dins un vagó de tren, en temps de sis milions d'aturats, resultava una trista apologia del desastre governamental espanyol. L'AVE és un dels millors arguments possibles a favor de la independència de Catalunya.

stats