EscriptorHi ha un sector de la nostra societat, i de certa premsa, que trauria sense passar pena l'estàtua de fra Juníper Serra, però per substituir-la per la de Bartomeu Cursach. L'empresari “del sector de l'oci nocturn” és per a molts la representació vivent de l'èxit, per la senzilla raó que ha guanyat els doblers a palades. Com ho ha fet, no els importa ni els interessa en absolut. L'any 2015, Cursach va haver de comparèixer al Parlament, davant de la comissió d'investigació sobre Son Espases (un altre emblema del que han estat les Balears durant les darreres quatre dècades: la construcció de l'hospital de referència va consistir, des del començament, en un cúmul d'il·legalitats). La comissió volia saber si Cursach havia disposat d'informació privilegiada, presumptament proporcionada per Jaume Matas, en adquirir unes terres confrontants amb el sòl on s'havia de construir l'hospital. Cursach va comprar concretament la finca de Son Cabrer, amb el detall que ho va fer un any abans que l'Ajuntament de Palma adquirís Son Espases, i a més del triple de preu: Cursach va pagar 90 euros el metre quadrat, mentre que Cort en va pagar 27. Cursach va aparèixer davant de la comissió desafiant, altiu, sense ni tan sols llevar-se les ulleres de sol, perquè sabia que ningú allà dins li podia fer res. Quan un diputat li va preguntar com era que havia invertit 13 milions i mig d'euros en la compra de terres en aquella zona, va contestar que no se'n recordava. El diputat va insistir: “Si jo invertís quasi 14 milions d'euros en alguna cosa, me'n recordaria”, va dir. Cursach el va mirar impassible, sempre amb les ulleres fosques posades. “Vostè, sí”, va respondre, desganat.
Després Cursach va ser acusat, entre altres delictes, de suborn, extorsió, amenaces, pertinença a organització criminal, delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, tràfic d'influències, homicidi, corrupció de menors i tinença il·lícita d'armes. Llàstima que el fiscal Subirán i el jutge Penalva cometessin, al seu torn, errors i presumptes delictes també greus durant tota la instrucció, amb el resultat que Cursach va passar un any en presó preventiva (demanada per Subirán i dictada per Penalva), però ara són ells els que s'enfronten a greus conseqüències penals. El sector de la societat i de la premsa que esmentàvem al començament ho han aprofitat per dur a terme no ja una reparació, sinó una autèntica exaltació de la figura de Tolo Cursach, filantrop, mecenes i benefactor de la humanitat sense distinció de classes: des de quinquis de barriada fins a batles i batlesses, des de goril·les de discoteca fins a diputats de diversos colors, des de cambrers fins a jutges i fiscals, des de camells i amos de tuguris fins a empresaris modèlics i traficants de persones, gràcies als bons oficis de Tolo Cursach tothom que ha volgut ha obtingut diners, o vici, o les dues coses.
Ara Cursach ven Tito's, sens dubte una de les discoteques més importants que ha tingut Mallorca (als anys seixanta ho va ser tot, juntament amb altres locals com Tagomago, Barbarella o Sgt. Peppers: això, Antoni Janer Torrens ho té molt ben documentat i explicat al seu 'Turista de coa d'ull'), juntament amb altres joies de la seva corona com Megapark, The Club o BCM. My empire of dirt, com cantava Johnny Cash: el meu imperi de brutor, en què la droga i la prostitució ho són tot. Ho han estat tot per a molta gent, expliquen grans fortunes i grans caigudes de la Mallorca d'aquests quaranta anys. Cursach ven aquest local empès per la pandèmia i per un Govern balear que li ha prohibit obrir-lo durant l'estiu. Potser sí, que de vegades canvia alguna cosa.
