Velles Cases

Coneixem el patrimoni que tenim? La resposta és rotunda: no

L'impuls que en els darrers mesos, després del canvi de junta, estem observant en l'Associació Velles Cases Andorranes és esperançador de cara a la defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i natural. I és esperançador perquè com segurament ja he repetit en alguna altra ocasió el patrimoni és molt fràgil i, per tant, molt fàcilment volatilitzable per altres interessos que no són exactament els de preservar-lo.

Hi ha un altre element que m'atrau força dels nous plantejaments de la junta que presideix Claude Benet i és el de fixar-se com un dels objectius l'obertura de l'associació a la societat en general no només a un club selecte de propietaris, i aquí rau la necessitat de fer partícip a tota la ciutadania de les seves (venerables) pretensions.

Però, coneixem el patrimoni que tenim? La resposta és rotunda: no. I això ho hem constatat, per exemple, en un patrimoni cultural immaterial com el de les falles, que per a una immensa majoria -autoritats incloses- era desconegut i l'han descobert aquest solstici d'estiu, el primer després de la declaració de la Unesco. Per aquest motiu un dels deures que ens hem autoimposat des dels fallaires és el de la divulgació i el d'ajudar a crear les eines necessàries, conjuntament amb les institucions, per fer-ho possible.

El mateix passa amb el patrimoni arquitectònic o el natural del qual la difusió que se'n fa no arriba massa enlloc. Per tant, no és d'estranyar que les primeres de les tasques que es proposa Velles Cases Andorranes sigui la de divulgar per donar a conèixer el patrimoni als que vivim al país, perquè el patrimoni d'un país és el que li confereix la seva identitat.

Se li gira feina a Claude Benet i la junta que presideix, però es evident que preservar el nostre patrimoni només es pot fer des del coneixement de la seva existència i implicant com més gent millor en la seva conservació.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF