Velles Cases Andorranes a Sornàs

A casa sempre ens hem considerat uns privilegiats, per viure on vivim, i per aprendre de qui aprenem

Diumenge van venir a visitar Sornàs els de Velles Cases Andorranes en una d'aquelles sortides que fan en el marc dels objectius de l'entitat de difondre el patrimoni cultural i paisatgístic com un pas importantíssim per a la seva preservació. Els van rebre a peu de plaça davant del Quart el llevador, el Joan Font, i el segon llevador, l'Isidre Baró. Jo hi era com un més del poble, disposat a aprendre una mica més del territori on visc a partir de les explicacions del Joan i l'Isidre, amb qui m'hi estaria hores parlant, però també disposat a enriquir-me de tot el que em poguessin traspassar els qui ens venien a veure. Moltes cares conegudes amb qui sempre ve de gust xerrar i intercanviar parers sobre Andorra i la seva gent, però sobretot la necessitat d'entendre el patrimoni des d'un punt de vista diferent de l'administració.

No cal que us digui que Sornàs és un poble encantador i que, malgrat els canvis inevitables del pas del temps, conserva encara molta part de l'essència aquella que un no sap com descriure, però que la percep només trepitjar els seus carrers, palpar les parets de pedra de les cases, entrar dins l'església de sant Roc, veure de la font de la plaça o seguir el camí del riu fins al safareig.

Velles Cases Andorranes van visitar el Quart amb prèvia explicació de quines eren les seves funcions, van veure el petit bagul on es guardaven els antics arxius –i que segons les deduccions de l'Antoni Ubach la tapa i la capsa pertanyen a segles diferents ja que hauria patit una restauració–, van saber com es va fer la plaça i la gandalla de granit que la decora, se'ls va explicar de quan datava el safareig i com era l'entorn abans de la seva construcció, van veure els gravats rupestres davant de casa la Carme... i van preguntar per saber més, molt més.

A casa sempre ens hem considerat uns privilegiats, per viure on vivim, per aprendre de qui aprenem i per poder impregnar-nos d'aquest saber que dia a dia ens traslladen. Això, uns afortunats.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF