Opinió 28/06/2017

Vacances

Gelats en combinacions impossibles: xocolata i mango, nata i plàtan. Les cireres, que tenen una temporada massa breu, però que són substituïdes pels préssecs

i
Albert Villaró
1 min

Ortigues. Ortigues i bardisses, encara sense mores. Les maduixes i els gerds collits directament de la planta. Un gosseta del veí que es deixa tocar i cadellarà un dia d’aquests. Un niu d’orenetes, amb cinc ous pigallats que esperen l’eclosió. Una banyera sense filtres ni química, plena de cuques infelices que s’hi ofeguen i que converteixen els prolegòmens de cada sessió de bany en una lliçó d’entomologia aplicada. El triangle d’estiu, que es dibuixa, cada nit, cap a llevant: Vega, Deneb i Altair. I, naturalment, la Via Làctia, resplendent i sempre misteriosa. A la tarda, les tronades, que són com pel·lícules clàssiques, amb presentació, nus i desenllaç i un gran esforç de postproducció. Els arcs de Sant Martí, en versió senzilla i doble, els dies bons. Orxata, sense límit. Polos d’aquells sense pal que al final acaben per terra i que quan s’evaporen deixen una taca enganxifosa de color rosa. Gelats en combinacions impossibles: xocolata i mango, nata i plàtan. Les cireres, que tenen una temporada massa breu, però que són substituïdes pels préssecs. Un aspersor i una mànega, que són les joguines perfectes d’una tarda de calor. Una síndria devorada a mossegades a l’hora de berenar. Llet freda amb un batut de xocolata que no es desfarà mai. Un enciam acabat de sortir de l’hort. L’estiu.

stats