ACTIVISTA ECOLOGISTA I PORTAVEU DEL GOBAquest estiu passat, en el marc del Curs d'Estiu 'Drets col·lectius, feminismes i diversitats', organitzat pel CIEMEN, dedicàrem una sessió a abordar la qüestió des de la perspectiva dels atacs, resistències i alternatives en l'àmbit de l'ecologia i la destrucció ambiental. Preparar la sessió va ser un repte, perquè mai abans m'havia plantejat abordar el relat de la lluita ecologista des del punt de vista dels drets col·lectius.
Un dels primers cops que per mi va col·lidir de manera evident l'exercici de dos drets contraposats va ser a partir d'una frase que vaig sentir a dir a l'estimat incombustible activista Manel Domenech, que en un debat sobre lloguer turístic va dir: què hauria d'estar per damunt, el dret de tota persona a un habitatge digne -la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat que li asseguri l'habitatge (art. 25)- o el dret d'un propietari a mercantilitzar turísticament el seu habitatge? Ningú dels que hi érem va dubtar de la resposta, però la realitat que s'imposa és que el dret a la mercantilització turística està per damunt. La prova està en la quantitat de desnonaments per impossibilitat de pagar el lloguer que es produeixen a Mallorca cada dia i que ja són més del 60% de tots els que es produeixen només a Palma.
Per altra banda, sovint ha sortit, com a argument esgrimit a favor d'inversors, promotors i especuladors, la reclamació de "seguretat jurídica" gairebé com a dret fonamental que garanteixi les seves inversions per davant de qualsevol intent de canvis normatius de caire proteccionista. Davant això, nosaltres, des de l'ecologisme, hem esgrimit que la societat també hauria de tenir dret a estar jurídicament segura que quan un espai s'ha protegit això ja mai tendrà volta enrere i malauradament res, en protecció del territori, es pot assegurar que estigui definitivament i indefectiblement guanyat per sempre.
Un altre dels temes clau, i potser més brutals, en relació amb la contraposició de drets fonamentals de les persones contra el dret dels mercats del comerç internacional, són els tractats de lliure comerç internacional. I de tota la resistència i denúncia generada contra aquest atac als drets en tots els àmbits tant productius com reproductius de la vida, podeu trobar-ne molta bibliografia i seguir, per exemple, la Plataforma contra els Tractats de Lliure Comerç de Mallorca, que fa anys que batalla per intentar dur el tema al terreny del debat social i polític.
Els darrers anys, la gent jove que ara es mobilitza arreu del món senzillament per tenir dret a un futur davant la crisi climàtica que ens aboca al col·lapse ha aixecat la veu. I en relació amb aquest tema, hem tengut aquests dies una molt bona notícia que ha de servir de precedent, de punt d'inflexió, de reflexió sobre què està per damunt de què. Fa set anys que el Tribunal Suprem holandès va ordenar al govern la reducció de gasos d'efecte hivernacle. L'organització que el va demandar va ser una associació que es deia Urgenda. En aquesta sentència, la màxima instància judicial d'aquell país va assegurar que el govern "ha de protegir el ciutadà del deteriorament de l'entorn".
La máxima instancia judicial del país considerava que el govern té el deure de protegir el dret a la vida, un dels Drets Fonamentals recollits en el Conveni Europeu dels Drets Humans. I per això, s'havien de prendre mesures ambicioses per reduir emissions com a mínim un 25% per al 2020. Ara, 7 anys després i havent-se ratificat la sentència, el govern holandès haurà de fer en un any el que no va fer en 7.
La directora d'IIDMA, Ana Barreira, ha valorat aquesta sentència com a històrica i un precedent positiu, i perquè "obre el reconeixement i la legitimitat perquè els tribunals obliguin els governs a protegir el medi ambient". En aquest sentit, apunta que la Constitució espanyola no reconeix, encara, el dret a un medi ambient adequat com un dret fonamental tot i que el recull, però ja és hora que s'assumeixi el vincle evident entre la defensa de l'exercici dels drets més bàsics i la protecció del clima i el medi ambient. És el que es reclama precisament des de l'ecofeminisme: posar la vida al centre. L'Estatut d'Autonomia també recull el dret a un medi ambient sa i estableix que els poders públics de la comunitat autònoma han de vetllar per la defensa i protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge. Aquí a Mallorca, aquesta sentència idò, obre una porta interessant no només en la lluita contra el canvi climàtic, sinó també en la lluita per a la defensa del territori. Com apunta la ment lúcida d'una col·laboradora del GOB, per què s'assumeix que el dret a destruir el territori (amb l'impacte evident sobre uns recursos fràgils i escassos) o el dret a la propietat estan per damunt del dret a la protecció ambiental de (i per a) les persones i la biodiversitat?
Potser és ara, quan les institucions s'han sumat a les declaracions institucionals de canvi climàtic, quan s'ha produït aquesta sentència històrica i quan, malauradament, les polítiques territorials i de noves infaestructures aquí continuen com si "no hi tenguessin res a veure", potser, idò, és ara el moment perquè l'ordenament jurídic deixi clar que el dret de tots a la vida i al medi ambient és un dret que ha de prevaldre per sobre de qualsevol altre dret marcat pels imperatius econòmics - propietat o lliure mercat.
