Després de molts d'anys d'escriure columnes d'opinió puc resumir l'experiència, amb generalitzacions i la inexactitud que aquestes suposen, amb dos grans grups de polítics-lectors: els que no estan d'acord amb el que has escrit sobre ells i els que pressuposen que t'has equivocat perquè no has entès el seu missatge. En aquests darrers, l'esquerra s'hi apunta amb fruïció: deu ser la vocació pedagògica que els condiciona.
Ho record quan veig les declaracions de Jarabo sobre MÉS, “no han entès la proposta”. No és que tinguin punts de vista diferents, estratègies distintes i interessos contraris, només que no ho han entès i cal explicar-los-hi amb molta didàctica (i un sac de paciència, supòs). El fet, però, és que les negociacions per configurar una candidatura balear a l'esquerra del PSOE han acabat com era d'esperar. Amb declaracions com aquesta pretenen que oblidem, i ho feim amb molta freqüència, que existeix una lluita real, i lícita, entre els possibles socis per ocupar el lloc que històricament va ser monopoli del PSIB. No és una fotesa. Podem sap del cert que MÉS té dificultats per aconseguir rellevància en l'àmbit de la contesa estatal, però s'estima més no disposar del plus que els ecosoberanistes aporten a la coalició que garantir-los un lloc al Congrés, finestra pública que dóna visibilitat política i presència mediàtica. Els portaveus de MÉS ja han explicat que el consens preelectoral seria conjuntural, una suma tàctica que naixeria amb vocació de no anar més enllà de l'endemà de les eleccions, i aquesta és una diferència real d'estratègia. Assumible o no per Podem, però diferència important, perquè Més no se sumaria a la disciplina de la formació i cercaria la visibilitat d'un discurs diferenciat. El contrari, impensable per MÉS, és acceptar un escó com qui necessita un lloc de feina i s'apunta a fer de claca; ben remunerada, però claca al cap i a la fi.
