OPINIÓ
Opinió 01/08/2016

Turistes i residents, el difícil equilibri

i
Andreu Grimalt
3 min

Fa devers un any, en aquest mateix diari, intentava exemplificar la qüestió turística amb una mediocre metàfora: si consideram el nostre turisme com un arbre, la pregunta és si és suficient una poda perquè algunes branques creixin amb més força o si cal replantar-lo en una nova terra compartida amb altres plantes i ben adobada perquè generi més i millors fruits dels que tots, i no només uns pocs, puguem beneficiar-nos. És a dir, em demanava si ens hem de conformar amb millores puntuals i aïllades o si, ben al contrari, comença a ser hora d'encetar un debat seriós sobre la sostenibilitat de la nostra principal activitat econòmica, un debat en el qual la diversificació, el canvi de model productiu i la capacitat de càrrega del nostre territori han de tenir un paper protagonista.

I dins aquest necessari debat, conèixer l'opinió de tots els actors implicats és fonamental. En aquest sentit, a l’hora de parlar de turisme, sovint es pensa en hotelers, restauradors, experts o polítics, però en una comunitat on l’activitat turística és bàsica a nivell econòmic i social esdevé imprescindible conèixer l’opinió de la població resident. Dit d'una altra manera, cal analitzar com la ciutadania de les Illes Balears veu i viu el fet turístic, quins són els punts forts i febles que en detecta i quins són, en opinió seva, els efectes que té o pot tenir sobre la societat i el territori.

Molts no es cansen de repetir-ho: les temporades dels darrers anys han estat espectaculars i tot apunta que la d’enguany també ho serà. El problema és que no podem basar únicament l’èxit o el fracàs d’una temporada en el nombre de turistes que ens visiten. Segons l'habitual enquesta estiuenca de la Fundació Gadeso, una immensa majoria de ciutadans creu que durant la temporada alta les Balears rebran més turistes que l’any passat, i que això es traduirà en un increment dels beneficis dels empresaris del subsector de l’allotjament, però una escassa minoria d'illencs opina que aquestes bones xifres repercutiran positivament en la societat, en forma de nous llocs de feina (estables i de qualitat) i, per tant, en un increment del nostre benestar.

A més, una majoria de la població creu que s’ha d’augmentar la protecció del territori i del patrimoni natural, no només pel seu valor paisatgístic i ecològic, sinó com a component bàsic del producte turístic i per tant de l’economia balear. En aquesta línia, la percepció d'haver assolit, o fins i tot superat, el nombre límit, la capacitat d'absorció màxima, dels turistes que ens visiten, és cada cop més estesa. No es tracta, com afirmen alguns, de posar-nos pals a les rodes ni de rebutjar el turisme com la principal font de riquesa de la nostra comunitat, sinó de superar una visió miop que ens impedeix dissenyar estratègies a mitjan i llarg termini per establir un equilibri imprescindible.

En definitiva, apostar únicament per incrementar el nombre de turistes no només no és una estratègia adequada per a la competitivitat i sostenibilitat del nostre producte, sinó que pot acabar per portar-nos a un escenari de saturació en el qual els visitants ja no es trobin a gust i els residents s'instal·lin en el quart nivell de la clàssica escala de Doxey, l'antagonisme, en què el turista és vist com la causa principal de tots els mals que pateix una determinada comunitat.

Com diu el sociòleg Joan Amer, en l’estudi de les relacions entre el turisme i la població resident s’han d’analitzar tant les transformacions positives que ha comportat l’activitat turística com les desigualtats i efectes negatius que ha generat. Aquestes s'han d'abordar des de diversos àmbits, com ara l’econòmic (augment del cost de vida, limitació de recursos per a la població resident, oportunitats laborals...), el social (efectes sobre la llengua o la cultura, canvi de valors, millora de la qualitat de vida...) o el mediambiental (contaminació, consum de territori, protecció del patrimoni natural...); i, per descomptat, cal demanar als ciutadans que valorin aquests efectes i adoptar estratègies per tal que els positius dominin els negatius; és a dir, generar oportunitats per reduir els impactes que preocupen als residents i procurar una major comunicació per millorar les actituds davant aquests impactes.

En conclusió, conèixer l’opinió dels residents esdevé imprescindible a l’hora de dissenyar polítiques i estratègies relacionades amb el turisme, ja que són –o haurien de ser– els receptors dels possibles beneficis econòmics i socials que se'n deriven i, sens dubte, els que patiran els costs i els efectes negatius que comporta. Tornant a Amer, "unes relacions turistes-residents equilibrades només són possibles quan hi ha una dependència mútua entre ambdues parts i la població local manté relativament el control del desenvolupament turístic". Per desgràcia, no sembla que aquest sigui el camí que s'estigui seguint actualment.

stats