SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Turismòfobs, rendiu-vos (a Company i Casado)

És molt dubtós que Pablo Casado sigui capaç, damunt d'un mapa mut d'Espanya, de situar Mallorca, Menorca i Eivissa sense equivocar el nom que correspon a cada illa. El seu segon, el campió mundial d'escopir pinyols d'oliva Teodoro García, tindria dificultats per no confondre les Balears amb les Canàries. Per descomptat, cap dels dos, ni cap dels actuals membres de la cúpula del PP al carrer de Génova de Madrid, saben quina cosa puguin ser les Pitiüses.

A pesar dels seus múltiples màsters a Harvard, els actuals dirigents del PP refusen la idea que tot líder ha de voler envoltar-se dels millors i s'estimen més col·locar, a cada racó de l'Espanya una i triomfal, sublíders que no els puguin fer ombra. Això explica que, a les Balears, el partit estigui dirigit per gent com Biel Company, Marga Prohens o, fins i tot, Sebastià Sagreras, en Peixet jove, conegut a Madrid únicament per haver escopit no pinyols d'oliva sinó tuits contra la víctima de la Manada.

A Company, que solia mostrar-se pletòric quan rebia visita de Madrid (a Rajoy li va arribar a dir: “Olvídate de Armengol, nosotros ya nos ocupamos de ella”, com al cine de gàngsters), o quan ell anava a visitar-los, darrerament aquest goig se li ha tornat també amarg. No tan sols Casado el va obviar de mala manera en situar Maria Salom com a candidata al Senat, sinó que aquesta setmana, la visita de l''amado líder' a Menorca i a Eivissa s'ha vist precedida per la reculada de Company en el seu lema “una persona, un càrrec”. El PP no troba, ni en tot Menorca ni en tot Eivissa, ningú per evitar que Coia Sugrañes i Vicent Marí es postulin simultàniament com a presidents dels respectius consells i com a diputats al Parlament, de manera que Company ha hagut de decretar “una excepció” a la seva pròpia norma. Al PP, les excepcions a la norma són tan habituals que l'han convertit en el partit amb més casos de corrupció de tot Europa.

Per fer els deu reals justos, la visita de Casado va coincidir amb la publicació de la macroenquesta del CIS segons la qual el PP només trauria un diputat a les Balears, igual que a la sediciosa i extremadament violenta Catalunya. Casado només va saber respondre burlant-se del president del CIS, José Félix Tezanos, cosa que va dur Company a decidir que, com a bon lacai, ell havia d'exagerar la nota encara més que l'amo: va aconsellar a Tezanos “deixar de beure abans de publicar una enquesta”. No serem nosaltres que posem la mà al foc per una enquesta electoral, però les maneres de Company, que en altres temps l'haurien convertit en un cacic de poble idoni, el fan no apte per a la presidència de res.

Casado, en fi, va persistir en la seva línia de combatre enemics inventats per ell mateix, de manera que va prometre alliberar les Balears “del pancatalanisme i la turismofòbia”, que com tothom sap són els dos problemes que més preocupen els ciutadans d'aquestes illes. En concret, va dir que posaria “catifa vermella als empresaris” (vol dir als hotelers, no té notícia que a Balears hi hagi cap altre tipus d'empresari) i “suprimir l'ecotaxa”. Bé, tornem-hi: a Balears, actualment es paga un màxim de 4 euros per l'impost turístic. Igual que a Brussel·les, per exemple. A París el màxim és una mica més alt, 4,40 euros. A Venècia són 5 euros, igual que a Milà. A Roma, 7. A Amsterdam i a Berlín, s'ha de pagar un 5% del preu de l'habitació en concepte d'impost turístic. A Londres estudien posar-lo, però de moment han establert un peatge de 14 euros per als cotxes que circulen per la ciutat. A Suècia cobren 39 euros per cada passatger d'avió que s'enlairi des d'un aeroport del país... Les Balears no són a Europa, senyors Casado i Company?

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF