OPINIÓ
Opinió 07/11/2016

Turisme: eines per al debat

i
Andreu Grimalt
3 min

Les darreres temporades turístiques han estat, segons la majoria, un èxit en nombre de visitants i, en menor mesura, en rendibilitat econòmica. A l'altra cara de la moneda d'aquestes xifres trobam alguns punts negres que cal analitzar amb profunditat per trobar-hi solucions: en primer lloc, la rendibilitat social de l'activitat turística, definida en termes de creació de llocs de feina estables i de qualitat, redistribució de la riquesa i, en conseqüència, generació de benestar per a la ciutadania. Pot, per exemple, una comunitat que ha fregat la plena ocupació hotelera mantenir un atur estructural (aturats irrecuperables?) de gairebé 70.000 persones (dades EPA del tercer trimestre de 2016) durant la temporada alta? O, encara més preocupant: pot tenir, tot un sector productiu, "aturades" gran part de les seves factories quatre o cinc mesos cada any? D’altra banda, podem considerar positiva la creació de llocs de feina que, lluny de ser inclusius, no eviten el risc de pobresa o d’exclusió social? Hem de romandre callats davant la consolidació de la figura del treballador pobre mentre les xifres d'atur registrat no espenyin el discurs oficial i el compte de resultats de determinades empreses continuï creixent?

I en segon lloc, no podem obviar el debat sobre la capacitat de càrrega de les Illes Balears, concretat en la saturació que pateix la nostra comunitat durant la temporada alta. Aquesta saturació s'ha d'entendre en sentit ampli: no es tracta, o no només, d'una massificació més o menys puntual d'un determinat indret, com ara una platja o el centre de Ciutat, Maó o Vila un dia ennigulat, sinó de la capacitat real que té el nostre territori per absorbir la població resident i flotant (turistes, però també treballadors) i la consegüent sostenibilitat de les nostres infraestructures, equipaments i recursos, la gestió dels residus generats per un nombre tan elevat de persones i les tensions que es poden donar en les relacions entre turistes i residents. En els darrers números de ‘Quaderns Gadeso’ dedicats a la qüestió turística es palesava que una majoria de ciutadans de la nostra comunitat, i també dels que la visiten, es mostra a favor de posar límits a l'arribada de turistes, encara que els motius adduïts siguin diferents: al voltant d'un terç assegura que, en línia amb els promotors de la iniciativa #Senselímitsnohihafutur, les Balears ja han tocat sostre i no poden assumir un nombre tan elevat (i creixent) de turistes, basant-se en el criteri de la sostenibilitat. De fet, no són pocs els residents que aposten per anar reduint aquest número com a única via per garantir el nostre futur.

Aquestes dues qüestions i moltes d’altres, també cabdals (com ara la implantació del nou impost de turisme sostenible), són tractades en la nova edició de l'’Anuari del Turisme de les Illes Balears’, que, com sempre, aspira a replantejar els termes del debat sobre el turisme, fet que no ha de ser (no pot ser) interpretat com un atac a la que és, sens dubte, la nostra principal activitat econòmica. Dissortadament, hi ha persones i col·lectius que, instal·lats en una relativa comoditat, aspiren a què res no canviï i identifiquen qualsevol opinió discrepant amb un torpede a la línia de flotació del sector.

Des del meu punt de vista, és urgent i necessari encetar un debat seriós i basat en dades sobre la capacitat de càrrega que té la nostra comunitat, la redistribució de la riquesa que genera el sector, el paper de les administracions públiques i de la iniciativa privada, etcètera, tot deixant d'identificar èxit turístic amb l'arribada massiva de visitants, tenint com a guia el concepte de sostenibilitat i, per descomptat, amb la mirada posada en uns recursos limitats i un territori fràgil i amenaçat.

Però el debat no ha de limitar-se al turisme en particular, sinó que s’ha d’ampliar al model productiu al qual aspiram. Això no significa que s'hagi de renunciar a un sector que aporta gran part del PIB de la comunitat, ni que s'hagi de demonitzar ‘a priori’ el model de sol i platja, majoritari per raons òbvies. Però sí que s’han de cercar alternatives complementàries que permetin assolir un objectiu molt més ampli i ambiciós: el benestar col·lectiu de tota la ciutadania illenca, basat en un retorn del factor inclusiu del treball i en la redistribució de la riquesa, pel qual s'hauran de revertir moltes tendències actuals i eliminar certs dogmes que, encara que ho semblin o ens ho vulguin fer creure, no són inamovibles ni sagrats.

Aprofit l'avinentesa per convidar-vos a la presentació de l'Anuari del Turisme de les Illes Balears 2016, que se celebrarà el proper dilluns dia 14 a les 19 h a la Sala d'Actes de Can Campaner (aquí hi trobareu tota la informació).

stats