BOTAFOC
Opinió 11/03/2017

Turisme cultural

i
Rafel Gallego
2 min

El Govern viatja a Berlín amb la ferma intenció de saturar les Illes de turistes també a l’hivern. Afortunadament fracassarà. Jugar la carta de les temperatures amables i la manca de pluges potser reporta un parell d’incauts desinformats, però en el tauler del turisme cultural hi ha poca cosa a fer.

Mai no tindrem la postal pictòrica que cerquen els turistes de museu i les propostes artístiques que podem oferir manquen de fil conductor, temàtic i geogràfic; són illes, i moltes vegades amb un contingut mediocre.

A Madrid, per exemple, en uns 500 metres obtens més impacte plàstic que el que puguin oferir tots els centres d’exhibicions de Balears junts, durant tot l’any.

Per cert, si transitau pròximament per la capital espanyola tindreu, separades per un parell de carrers, quatre mostres imprescindibles. Bruce Conner al Reina Sofia. Pel·lícules experimentals i fotografies –i la seva obsessió pel nigul atòmic d’Hiroshima–, instal·lacions sorprenents, treballs amb material trobat pel camí, reciclat, propostes orgàniques evocadores de l’'arte povera'. A CaixaFòrum destaca Cristina García Rodero –que visità Palma fa uns dies– amb imatges de l’Índia, les persones sempre protagonistes; però sobretot la retrospectiva de Ramon Cases –eclèctic i profús en els seus cartells i llenços, que cerquen les referències dels grans (de Sorolla a Toulouse-Lautrec)– i Philippe Halsman amb l’exposició que du com a títol Sorprèn-me, que és allò que va respondre presumptament el ballarí Sergei Diaghilev a Jean Cocteau quan aquest li va demanar què podia fer per treballar amb ell. Som davant una tria extensa de les instantànies que Halsman va fer a la seva etapa parisenca –la seva sèrie del 'clochard' és colpidora– i ja als Estats Units, on es va convertir en el fotògraf del glamur, de l’'star system' i de les portades de 'Life'.

La setmana que hem celebrat el Dia de la dona és un bon moment per tornar a reivindicar les quotes, la discriminació positiva, el discurs feminista radical –perquè radical i extrem és el masclisme que traspua la nostra societat– i fins i tot una ideologia, que superi el simple ideari –que impulsi l’acció dels poders públics, que impregni les relacions laborals, la sanitat, l’educació o la justícia. És el moment de reafirmar-se en la tolerància zero envers els cavernícoles amb pell d’il·lustrats que alerten contra el discurs de gènere.

El PP és un partit eclèctic, que abraça des de la dreta fins als colpistes, aquests darrers amb el futur assegurat després d’escoltar com el futur president de les Noves Generacions atribuïa la Guerra Civil a les confrontacions generades per la República. Es pot dir estultícia o alguna cosa molt pitjor.

PD: em molesta trobar-me amb polítics del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma i que em somriguin i em parlin del temps o d’altres banalitats, quan saben que carreguen sobre les seves espatles la vergonya de no fer res per tomar la Feixina. #SaFeixinaSíQueTomba

stats