CORRENTIA

Turisme i contaminació

Per ventura no estam tan atents com caldria al que aquests dies s’ha convertit en el gran eix d’atenció de tot lo món –o almenys així sembla que hauria de ser. Més enllà que Endesa, l’empresa més contaminant de tot l’Estat, es presenti com la locomotora verda que ens ha de menar a un planeta més net, la trobada a Madrid de responsables del medi ambient d’arreu del món ha malgastat energia més que suficient perquè les millors intencions amarin, un per un, els cors humans. Segurament l’escepticisme no és positiu, però és inevitable: aquestes performances no fan sinó dir en veu més alta allò que els culpables fa decennis que saben i que amaguen.

Possiblement el món farà poca cosa, el planeta continuarà escalfant-se i tota reacció esdevindrà tardana. I nosaltres, què farem, pobres habitants d’un petit país insular amb tan poca tradició d’ engagement amb els problemes globals? Tanmateix no ho arreglarem, que solem dir per aquí: és així com trobam la porta de sortida d’una situació complicada, incòmoda.

No obstant això, si els poders econòmics del país tenguessin vocació de permanència i de creixement més enllà de les actuals circumstàncies, potser es plantejarien quin futur espera al turisme a les nostres illes quan el turisme sigui estigmatitzat com una activitat altament contaminant. Avions, correus de passatgers, vaixells mercants, creuers..., que aterren o atraquen a les nostres illes i hi desembarquen milers i milers –milions– de persones, tones i més tones de mercaderies que després mobilitzaran autocars i camions, cotxes de lloguer, cap a hotels que són caixes immenses d’aire refrigerat...

Pau de Vílchez assegura que “rebre 16 milions de turistes és insostenible per la despesa energètica i per les emissions de CO2 que causen”. De la qüestió de les emissions ara se’n parla al món sencer, més enllà de la destrucció del paisatge i d’altres destruccions.

Ens convé aprendre a pensar que ho podem arreglar i com. S’hauran de modificar moltes coses, haurem de ser capaços d’imaginar un país molt diferent del que ara tenim, més petit i amb menys gent; haurem de deposar aquest orgull pueril i suïcida de ser els primers en tantes coses. Seria bo que ara ja ens preguntàssim quines alternatives hi haurà quan creixi la consciència ecològica entre els mercats turístics habituals.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF