UNA MONADA

Truco o trato

No havia pensat mai en l’existència a la vila del que gosaria anomenar una cultura dels portals, que inclou, entre altres aspectes, l’obrir i el tancar, en fort o empès, l’entrar, el tocar… Dic la vila com qui diu els pobles de Mallorca, segurament a Ciutat les coses passaren abans. A ca nostra, per exemple, començàrem a tancar en fort el portal del carrer no fa vint-i-cinc anys, arran d’un intent de robatori. S’acabaren així els “avemaria”, els més pelats “puríssima” o els més pragmàtics “que hi sou?” o “poden passar?”, i s’instaurà el protocol del timbre. Amb tot, com que al portal de la major part de les cases de la vila hi continua havent unes portes “grosses” i unes vidrieres, els nadius consideram d’urbanitat respectar que, quan “tens tancat”, és a dir, tens tancades les portes grosses, vol dir que no hi ets, que no desitges que et molestin; però la convenció és cada cop més ignorada: vivim en el temps dels pisos i els timbres.

Coses de costumisme local per explicar que, a ca nostra, el dissabte de Tots Sants, ara més conegut com Halloween, tancam. No ens acaba de salvar, perquè, ja ho deia, molts ignoren el llenguatge dels portals, però és una manera de defensar-nos de la cosa del “truco o trato” (que és una cosa que passa sempre en castellà, que en prenguin nota psicopedagogs, sociolingüistes i preocupats per l’extinció de l’espanyol a les Balears; supòs que l’alliçonat nin monolingüe de Bauzá es disfressa pels Darrers Dies).

Així anam, ja hi ha monologuistes a YouTube que s’esqueixen la camisa i segur que hi haurà tractadistes en el futur que estudiaran com, en poc més d’una generació, hem passat de no tenir ni idea de què anava la qüestió al fet que tal dia “sigui” Halloween; botigues, establiments hostalers i mitjans de comunicació en vagin plens i alguns acabem embafats de “truco o trato”, que no deixa de ser una mala traducció castellana d’una dita que ve d’Amèrica i un sever recordatori de l’escaló que ocupam a la piràmide alimentícia de la globalització.

D’aquesta manera, aquest article s’inscriu en la consuetud d’articles en contra, amb o des de la halloweenització que ja fa uns anys practicam redactors de tota mena. Quasi val més que insistir a parlar d’altres coses que ja fan peresa per no dir que poden arribar a fer oi. A no ser que la realitat sigui més radical del que ens sembla i s’hagi convertit en una mena de carnavalada fantasmagòrica. Una carnavalada a la qual a la pobra senyora Armengol li ha tocat fer un paper fins ara tòpicament masculí, el de l’emperador que resulta anar en calçotets quan desfilava en pla alta costura. Que més o manco és com l’han deixada els seus suposats companys del govern del regne amb el tema inacabable i mai consumat del Règim Fiscal. Bé, companys, resultarà que la ministra és més del bàndol de la senyora aquella d’Andalusia i Armengol més de Sánchez i clar…; però no deixa de sorprendre que tan constitucionalistes com són tots plegats passin tant del que diu el ben constitucional i orgànic Estatut, que diria que ens aprovaren en temps del PP. I llavors amb la mala sort de deixar clar per on es passen la insularitat nostrada just quan a Menorca s’han muntat una 'black' festa d’un parell de dies a partir d’unes connexions elèctriques pendents, un cap de fibló i un dies de mar agitada. Tampoc no passarà gran cosa, no vàrem enviar el règim especial a lluitar contra els elements, i vendran eleccions i votarem qui votarem.

Ja que esmentam foscors menorquines, a Maó el PP i C’s han passat, i no ho han explicat, de la votació per retirar a Franco la Medalla d’Or de la ciutat, pocs dies després que la senyora Arrimadas ens explicàs que va ser el franquisme i no l’Estat qui va assassinar Lluís Companys; ja ho saben, allò que feia tanta gràcia al senyor Casado. Mentrestant, el senyor Rivera i els seus escortes jugaven a 'truco o trato' als controls aeroportuaris.

Ara que, malson per malson, a Madrid comença el judici; no anem de bromes, ja ens havien avisat que una cosa és que ens deixin jugar a les democràcies i una altra, la sagrada unitat del 'truco o trato'.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF