07/07/2013

Trista Europa

2 min

La política és acció, però també paraula, representació i una mica de grandesa. I els líders polítics en van escassos. Què pensaria el general De Gaulle si veiés el president de la República que ell va fundar prohibint al cap d'un estat sobirà sobrevolar el territori nacional per no incomodar els Estats Units? De Gaulle, que va voler que França no s'integrés plenament a l'OTAN, que va fer de l'autonomia en les opcions de política internacional raó de ser de la seva funció, s'esgarrifaria que el president Hollande cometés una grolleria diplomàtica impròpia per no perjudicar unes negociacions comercials. Espiats i pagar el beure. Els europeus que es queixaven de la deslleialtat de les escoltes americanes als governs amics s'humilien davant d'una miserable exigència del govern de Washington, obsessionat amb la persecució de Snowden. ¿Els governs europeus haurien actuat així si l'avió hagués estat d'un president rus, xinès o de qualsevol altra potència? Ben segur que no. La por als poderosos és la millor prova de la decadència europea.

L'incident del passatger fantasma ha coincidit amb el cop d'estat de l'exèrcit egipci. I els líders europeus han tornat a demostrar que han perdut l'art de la paraula, fonamental per donar sentit a la política. Un cop d'estat és un cop d'estat. Però els líders europeus no volen dir-ho perquè no tenen el coratge per explicar que veuen en el cop una oportunitat de redreçar la revolució democràtica fallida. Cert que no és fàcil explicar que uns governs democràtics trobin en els militars la salvació. Però tothom ha vist com els Germans Musulmans han exclòs les altres forces polítiques del procés constituent, per fer la Constitució a la seva mida, imposant la seva majoria absoluta. Els militars són un poder econòmic brutal a Egipte (controlen prop del 30% del PIB) i els islamistes tenen un ampli arrelament social al país. L'islamisme s'havia apoderat de la revolució. És legítim que els governs europeus optin provisionalment pels militars. Però amagar-se sota el balbuceig verbal i l'eufemisme és pura impotència. Trista Europa.

stats