Treure la llengua

No dubto de les bones intencions dels que han decidit batejar la zona comercial Escaldes-Andorra amb el maleït nom de la milla i el 'xòping'. Segur que han seguit el consell dels experts, que han pujat al carro de les tendències, que han valorat els pros i les contres, que ha estat una decisió perfectament documentada i conscient. Fins i tot puc imaginar les excuses o els arguments, la bena que es posa abans de la ferida: que no n’hi ha per tant, que es fa a tot arreu, que és la moda, que ens fa més homologables i internacionals, i que no podem anar en contra del signe dels temps. Però precisament és perquè hi ha encara una brasa de consciència lingüística que hi ha hagut reaccions –i, si no, mirin-se l’enquesta del diari. Resulta que la llengua és important, no és un accessori, un barret que ens posem o ens traiem a conveniència. Hi és. I, si no la defensem nosaltres, hem de ser conscients que ningú més no ho farà. És, també, una singularitat, una de les poques coses que ens distingeix en la globalitat que tot ho arrana, tot ho unifica. Si el que busquem és definir-nos, fer-nos veure, destacar, aixecar el dit, no hem d’amagar un dels trets bàsics de la nostra manera d’expressar-nos i de ser al món. Retre homenatge a l’anglès és provincià, just l’efecte contrari al que es busca. Ens fa vergonya, el català? El volem veure reculat, a la defensiva, reduït a l’àmbit domèstic, a la tristíssima prosa administrativa? ¿I què tal si fem de la nostra llengua un valor, un aparador i un factor de cohesió social, en comptes de viure’l com si ens fes nosa?