Tretze setmanes i mitja després, Pedro Sánchez ha començat una ronda de consultes. Ha visitat sindicats, empresaris i col·lectius de la societat civil. Consultes tardanes per a un programa en un nou intent d’investidura. Podem ja havia fet la mateixa ronda abans del primer intent d’investir president Sánchez. El que es pugui posar de negre sobre blanc ara no variarà molt del que ja hi havia. Embolicant la troca. Les consultes a empresaris són noves.
En el recorregut Sánchez ha inclòs alguns partits polítics. Els del bloc de la moció de censura, amb l'excepció dels nacionalistes catalans, potser, s'anirà veient. De llarg el conglomerat polític, el de la censura, amb més suport electoral a l’Estat. Parla amb Compromís, PNB... en això Podem també li treu avantatge. Iglesias va mastegar la moció que el va portar a ell a la presidència. Va parlar amb tothom. La bona nova és que Sánchez, després de tretze setmanes i mitja, trenca la closca de l’ou i es posa a parlar amb la gent.
En plena peregrinació, la moderada Celaá diu que faran “un govern amb el PSOE com a base fonamental i amb Pedro Sánchez com a candidat a la Presidència del Govern". 'Kumbayà' al voltant de la foguera. Els falcons, no obstant això, apunten en una altra direcció i Calvo diu que el govern de coalició ja “ha estat rebutjat”. En conjunt, com Penélope, el que teixeix una, ho desteixeix l'altra. Aquests són els claudàtors de l'interval que ens condueix a la nova investidura? Segurament, no. Seguim donant voltes a la troca. Són possibles unes noves les eleccions, el problema és a qui encolomar la culpa de la repetició.
El que no ha variat és la sol·licitud d’abstenció per facilitar la presidència. La gens consistent teoria de la llista més votada. Variades versions sobre el tema. De mencions a reformes constitucionals a la turca per assegurar-se el càrrec a la frivolitat del PP demanant l'abstenció en favor de Casado. Ocurrències. Per aquest camí presentar-se a una investidura no sortirà més car que pujar a uns cavallets. Fins i tot, l'inviolable reial opina sobre el tema. L’objectiu és excloure Podem de l’executiu. Passant-ho tot pel sedàs, l’únic que hi ha de cert, fins ara, és que no hi ha govern de coalició per culpa del Ministeri de Treball. Excusa lamentable. Tant si és veritat, com si no ho és.
“De tantes vegades dir que desconfia del PSOE he acabat per desconfiar jo també de les posicions del senyor Iglesias". Sánchez li dona la volta a la truita. El vet i pas al costat d’Iglesias desmunta seva la teoria. A partir de la retirada del contrincant, només preval el seu ego. Més tard en parlarem. Certificada la desconfiança mútua hauríem convenir, així ho demostren els fets, que cadascuna de les desconfiances ha seguit una ruta diferent. La de Podem ha servit per insistir que és necessari estar al govern per assegurar-se que es complirà el programa pactat. Un govern a la portuguesa no és garantia, com demostra l’experiència, per no acordar al Congrés la reforma laboral amb la dreta. Un cop més el Ministeri de Treball. La prova del cotó.
La desconfiança de Sánchez camina en sentit contrari. No desitja els morats al govern. La desconfiança en positiu o en negatiu, aquesta és la qüestió. Una referència local. En el primer Pacte de Progrés, perquè fluís la cosa i fos possible, ningú va dubtar un sol moment que la Conselleria de Treball havia de ser per a EU, la de Medi Ambient per als Verds i la d’Educació per al PSM i que el gruix del govern el portaria el PSOE. Puc assegurar que durant la negociació les desconfiances mútues eren grans. Però, tot i així, les ganes i la responsabilitat d'una primera experiència superaven la resta de circumstàncies. En política, la raó ha de substituir la química. La confortabilitat dels socis cau en el camp de la racionalitat.
A pesar que ell ho negui, l’objectiu de Sánchez és encerclar Podem, amb l'amenaça de futures eleccions i Errejón com a cavall de Troia, per condicionar-los a acceptar un pacte d'investidura o de legislatura. La CEOE diu que un pacte a la portuguesa seria un mal menor, encara que millor seria un pacte amb Ciutadans. Com més temps passa més lluny queda el compromís amb els votants. La roda gira per convertir en inevitable el hagi de passar. I, en cas extrem d’una repetició electoral, tenir un culpable focalitzat.
He dit que parlaria d’egos, del de Sánchez. Va vetar Iglesias i va deixar que un dubte surés en l'ambient. Iglesias en els debats s’ha mostrat més hàbil i contundent. Iglesias va mostrar una evident capacitat de diàleg que va permetre articular una moció de censura guanyadora, la primera en l’actual democràcia espanyola. Aquí Sánchez va ser valent i va mostrar sentit de l’oportunitat. Hi ha la dita de “dos galls en un mateix galliner”. Falòrnies! Dos galls poden conviure perfectament. La convivència es desequilibra només quan un dels dos se sent inferior a l’altre. A les tretze setmanes i mitja ja espot descobrir si serà nin o nina.
