SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Tovalloles a dos metres

El govern d’Espanya ha filtrat, a través del diari El País, un esborrany de les previsions que fa respecte de l’accés i l’ús de les platges durant aquest estiu. És prest per dir-ne res molt concret perquè es tracta d’això, un esborrany que serà discutit, revisat, reescrit i remenat. A més, no hem d’oblidar la capacitat del comandament únic madrileny per canviar de parer i tornar enrere (no sempre, s’ha d’admetre, perquè s’hagin precipitat o hagin pres males decisions: és una situació completament nova i tothom hi ha hagut d’improvisar respostes). Una conclusió, però, sí que se’n pot treure, i és que les mesures de restricció a les platges seran severes. Un dels punts de l’esborrany apunta cap a la necessitat de traslladar a aquest espai la distància de seguretat que s’ha imposat a tot arreu: això vol dir que, entre tovallola i tovallola, hi haurà d’haver dos metres de separació.

Els partidaris del turisme a ultrança encara intenten fer-se una idea de l’estiu que ens espera, però senzillament no els entra dins el cap. L’estiu passat la seva gran preocupació era la posidònia. L’any passat també, i els estius anteriors els irritava la ‘turismofòbia’, una paraula que s’ha d’escriure entre cometes perquè designa una mentida i perquè fa oi utilitzar-la, com fan els que la van inventar i els seus motius per inventar-se-la. Enguany, els turistes que arribin hauran de ser de l’anomenat turisme intern, i molt possiblement hauran de fer coa per accedir a la platja, i una vegada ho facin, hauran de mesurar amb els peus una distància prudencial per instal·lar-se damunt l’arena.

Hem dit i repetit que la crisi del coronavirus hauria d’implicar canvis profunds en la nostra manera d’organitzar l’economia i de relacionar-nos amb la natura, que ha demostrat una capacitat de regeneració realment impressionant tan bon punt la nostra espècie desapareix del mapa (o, com a mínim, quan ens tancam a ca nostra i no en sortim durant unes setmanes). Això demostra que la veritable espècie invasora –un qualificatiu denigrant que alegrement fem servir quan algun animal o vegetal ens destorba– som nosaltres. Ara bé: parant una mica d’atenció als missatges que han començat a circular tan bon punt l’emergència sanitària s’ha mitigat una mica, queda clar que les coses no canviaran tan substancialment com ens podíem haver imaginat. O, com a mínim, no ho faran perquè hàgim tingut un atac col·lectiu de lucidesa i honestedat. Allò que canviï haurà de ser estrictament per la força i el pes de la realitat. Perquè no quedarà cap altre remei.

Aquests partidaris del turisme a ultrança, i els mitjans que els fan la pilota, repeteixen aquests dies el seu nou mantra, que és el de la “connectivitat aèria” de les Balears. Connectivitat aèria, remuguen, connectivitat aèria. No gaire secretament, vol dir que somien l’obertura dels aeroports perquè hi puguin arribar els passatgers a balquena. No serà així, i és absurd que vagin insistint amb la seva connectivitat aèria al Govern balear i fins i tot al d’Espanya, perquè aquesta és una qüestió que es dirimeix internacionalment. Preguntada per si aquest estiu els alemanys podran fer turisme per Europa, Merkel va respondre fa poc de manera clara i concisa: “Aquesta qüestió no està a l’agenda”. El britànics encara es troben més enrere que nosaltres pel que fa al desenvolupament de la malaltia. Ni alemanys ni britànics, per tant. Tampoc no val el subterfugi segons el qual això passarà enguany, i l’any que ve ja tornarem al turisme de masses: el que succeirà enguany condicionarà el que passi els anys vinents, no tan sols aquí sinó arreu d’Occident. És necessari començar a acceptar la realitat.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF