Veure un ex-gran jugador de l’NBA com Steve Nash celebrant l’ascens del Mallorca al petit camp d’Anduva, on segurament mai no havia estat, sembla un poc surrealista. A Nash –directiu–, Kolberg –president– i Maheta Molango –conseller delegat–, noms que no tenen gairebé res a veure amb el món del futbol, segurament els toca un poc del mèrit d’haver tornat el Mallorca a la Segona A, i amb el mateix camp que ara fa un any va perdre la categoria. Però és evident que les medalles són per al cos tècnic i la plantilla. El tècnic valencià, Vicente Moreno, que va suar tant o més que els jugadors, juntament amb l’altre entrenador, Pablo Alfaro, que va saber gestionar perfectament, i sobretot mentalment, els més de 180 minuts que va durar la confrontació entre mallorquins i burgalesos. L’eliminatòria, però, va quedar més o menys sentenciada a Son Moix, on els mallorquinistes foren superiors. Ahir, a Miranda de Ebro, no feren més que ratificar les sensacions que ens deixaren en l’anada. El partit va ser dur, no va tenir ritme ni oportunitats, i l’equip de Moreno va fer un desplegament físic i de concentració impecable.
El Mallorca torna al futbol professional, als camps de gespa natural i que coneix perfectament, molts dels quals són de Primera Divisió. Visitarà Riazor, La Rosaleda, Los Cármenes, l’Estadi Insular... Això és el que degueren pensar els centenars d’aficionats que a la fi pogueren celebrar una festa autèntica a la plaça de les Tortugues, on ja n’hi hagué que somiaven en futuribles, com seria el retorn a Primera. De moment, però, el club haurà de dissenyar un projecte nou per consolidar-se en la recuperada Segona A.
Fa uns quants dies un entrenador comentava que és més difícil pujar de categoria que mantenir-se en la que ocupa. Aquest tècnic és Pablo Machín, conductor del Girona a la màxima categoria per primera vegada en la història. Ara el Mallorca té l’oportunitat de fer les coses d’una manera diferent que com les ha obrades fins ara, amb un lamentable descens a la Segona B que avui ha deixat enrere. La festa està justificada, perquè transitar per la categoria de bronze ha estat insofrible fins que ha aconseguit arribar a l’eliminatòria i salvar-la. L’equip està d’enhorabona. Ara li queda assentar-se en la Segona A i, si fos possible, tornar a la Primera Divisió.
