CORRENTIA

Torna ‘L’americà tranquil’

A la novel·la que porta aquest títol, Graham Green va formular una possibilitat que, confirmada reiteradament, ha esdevingut un principi general: els EUA, en intervenir en conflictes fora del seu territori, deixen un escenari molt pitjor del que hi trobaren. L’americà de la novel·la és un jove nord-americà que, davant la retirada de França dels territoris vietnamites, ajuda a preparar l’espai dramàtic on es fermenta la guerra que vendrà després. El personatge en què s’encarna el mateix Graham Green li prediu el futur immediat: els nord-americans agitaran les actuals desenteses entre uns i altres vietnamites, esclatarà una guerra despietada, ells, els soldats dels EUA, es posaran a favor del sud, i tot serà mort i destrucció. Un dia comprendran que no poden guanyar aquella guerra i es retiraran a les seves bases d’origen, deixant els ‘seus’ vietnamites a mercè dels del nord, perquè aquests en facin el que vulguin.

La predicció va ser exacta. Bastà veure, naufragant, aquells vaixells del pànic, plens de vietnamites del sud que se’n volien anar tant sí com no, per allunyar-se del que creien que els esperava, per comprendre que eren pobra gent (o no) abandonada pels exèrcits salvadors. Després, aquest model s’ha anat repetint: el terrorisme integrista nascut de l’Islam s’ha multiplicat exponencialment des de la guerra del terrorista Bush i de Blair contra l’Iraq (amb la participació de l’escolanet Aznar). El mètode havia començat a Vietnam (potser a Corea), però amb els anys s’ha anat perfeccionant, creant més mort, més destrucció, més misèria.

I ara, els pobres kurds, que s’han deixat la pell combatent contra l’estat Islàmic: qui els hagués pogut avisar a temps que no es fiassin d’aquest aliat, d’aquest pallasso sanguinari que és Donald Trump. Perquè el seu abandó per part dels soldats i de la maquinària bèl·lica EUA era tan segur com la nit després del dia. Després, les explicacions de Trump remuntant-se a la Segona Guerra Mundial. Però, sobre el terreny, en els vastos escenaris on et maten, on maten la teva mare i els teus germans, on et destrueixen la casa i la terra, allà on la vida potser no reneixi, hi queden ells, els kurds, i Al·là continuarà sense ocupar-se’n: té massa feina a acceptar les ofertes que li porten els seus fidels del petroli, rics fins a esclatar.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF