Tolerància zero a la violència

Els tres grups parlamentaris han entrat a tràmit, conjuntament, la proposició de llei per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. Els detalls del text, l’estructura i el contingut, els van explicar el 25 de novembre, coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

La llei posa èmfasi en la sensibilització i la prevenció, tant de la violència per raó de gènere, es produeixi on es produeixi, com de la violència domèstica que s’esdevé en el si de la llar, sigui qui sigui la víctima. En qualsevol cas, es tracta d’una llei integral, que intervé en totes les fases i que reconeix per primera vegada, en un text d’aquest rang, la tasca de l’Equip d’Atenció Integral a la Dona. Així mateix, la llei és transversal i aborda la violència des de diferents àmbits, alhora que crea la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica. Algú pensarà, potser, que es tracta d’un nou organisme per fer bonic, però el cert és que aquesta comissió serà l’encarregada de vetllar perquè es compleixin els reglaments i protocols que desenvoluparan la llei i, sobretot, que els diferents agents implicats en la violència –des dels serveis socials fins a la Policia o els òrgans judicials– actuïn de manera coordinada.

L’elaboració d’un text de consens, sumada al dilema de si s’ampliava l’objecte de la llei a la igualtat i la no-discriminació, han fet que els treballs previs a l’entrada a tràmit s’allarguessin dos anys. En tot aquest temps, hi ha hagut expectativa, preguntes per part dels periodistes, crítiques pel retard... Ara que ha passat l’últim 25 de novembre i que la llei ja és al Consell General... silenci.

M’explico: no és que els mitjans de comunicació no es fessin ressò de la presentació del contingut de la llei en roda de premsa. Al contrari. El problema és que, un cop passada la novetat, ja no hi ha notícia i el tema desapareix de l’agenda mediàtica. De vegades em pregunto si la societat de la informació no és, en realitat, la societat dels titulars.

Com que la llei s’aprovarà previsiblement abans no acabi la legislatura, ja que els grups han anunciat que no presentarien esmenes, serà tasca dels consellers i conselleres generals explicar i aclarir dubtes. Perquè aquests dies han circulat informacions inexactes que han donat peu a articles d’opinió contraris, per exemple, a les mesures cautelars, que són precisament això: mesures cautelars que l’òrgan judicial haurà de decidir si adopta o no, en funció de les circumstàncies i les proves de què disposi. No es tracta, doncs, de mesures que s’adoptin de manera automàtica ni arbitrària. Com sempre, la meva recomanació és anar a la font original, és a dir, al text publicat al Butlletí del Consell General.

Però si la llei no diu el que alguns pretenen que diu, sí que hi ha un missatge clar i unívoc que es desprèn del fons i també de la forma, d’aquesta presentació conjunta per part dels tres grups que conformen l’arc parlamentari: tolerància zero per part dels grups polítics i de la ciutadania que representen, que és tota, a la violència de gènere i domèstica.