OPINIÓ

Toca mirar-nos de front

Comença l'agost de l'estiu més estrany del que duim viscut i som capaços de recordar. Comença l'agost de l'any de la pandèmia. L'agost d'un estiu que no sabem com acabarà ni a què ens abocarà. Hem après a conviure amb la incertesa. L'estiu no ens permet oblidar el que ha passat. El que passa, de fet, perquè encara és vigent, més del que tots voldríem. I ens obliga a continuar mirant, reflexionant, i sobretot ens obliga a continuar qüestionant i anar canviant, transitant. Avui, un mexicà que ha arribat aquí amb la seva parella per fer de wwoefers em deia: "La covid nos obligó a mirar el mundo de frente, era como si alguien te agarrara la cabeza y te obligara a mirar; ¡mira! ya no te puedes voltear". Però cal que els canvis no es produeixin només en les esferes individuals, cal expandir-los com un micel·li que no se n'entén, de barreres físiques ni polítiques. De fet, cal que les transcendeixi.

La pandèmia -i s'ha repetit fins a l'infinit- ens va obligar a tots a veure què és l'essencial. Què ens és imprecindible per sostenir les nostres vides. De què, vertaderament, no podem prescindir. En aquests temps s'ha parlat molt de les cures. La cultura de les cures va guanyant espai i no només en l'àmbit domèstic, on majoritàriament es desenvolupa i on potser, ara el canvi, és la seva posada en valor. També la cultura de les cures va guanyant espai en l'àmbit polític. Almenys se'n parla. Hi ha un avanç en la consciència social que la cura va més enllà de les persones. Que la cura també abraça l'entorn, els recursos i la biosfera. La crisi dels materials, dels recursos, la crisi climàtica, la crisi social i la crisi sanitària estan interconnectades. Són fruit d'una mateixa lògica que ara podem llegir i entendre clarament com funciona, per què i a costa de què.

Dit això, i no és la primera vegada, ens hem trobat però amb una dependència massa exagerada d'un sector econòmic que cau i que ens ha deixat sense opcions, sense alternatives. I les solucions, precipitades per aquesta urgència, ens han abocat a agreujar-ne més la dependència i a posar  gairebé tots els esforços a intentar reviure un sector que difícilment es recuperarà. La urgència ha tornat a posar l'economia i els salaris per davant de la vida, i mai més ben dit, perquè, anant una mica a l'extrem, ens posam en risc perquè tot continuï com era abans, malgrat que no sigui desitjable.

Conscients de la responsabilitat política que això implica i intentant entendre els raonaments que motiven o justifiquen aquestes decisions, el cert és que abordam una crisi sense precedents i el que es pretén des de les altes instàncies polítiques i institucionals és que les receptes de sempre -que no funcionen en termes de justíficia social, ecològica i climàtica- ens donin la solució. Van mal dades. Per això continuam treballant des d'una bona part del grup d'entitats (més de 150) que han donat suport al manifest 'La Vida al Centre: propostes per una transició ecosocial'. Per això hem estat treballant més dos mesos en un procés col·lectiu per generar una estructura de cohesió per enfortir la nostra base social. Un procés en el qual hem abocat el temps i les cures de totes i tots i que tenia tres objectius clars: el suport mutu, la generació d'alternatives i la mobilització. Davant la caiguda del sector turístic feta palesa aquesta setmana, i les devastadores conseqüències socials i econòmiques que se’n derivaran, articulam una resposta social col·lectiva amb la intenció de propiciar una mobilització social sense precedents i exigir la transformació política, social i econòmica cap a la transició ecosocial.

Entitats d’inclusió social, moviment feminista, col·lectius en defensa de la sanitat pública, col·lectius vinculats a l’agroecologia, moviment ecologista, joves i jubilats organitzats, col·lectius culturals, de l’economia social i solidària, cooperatives, etc. hem estat treballant conjuntament durant més de dos mesos per donar una resposta col·lectiva als reptes i a les amenaces a què ens enfrontam.

Políticament encara no se'ns vol escoltar. Políticament encara pretenen "voltear la cabeza" davant les evidències que, des dels sabers i l'experiència del treball dels diferents col·lectius i entitats que conformen aquesta unitat amb entitat pròpia que és La Vida al Centre, acumulam, després d'anys i anys de treballar al carrer les desigualtats, les injustícies i els desequilibris generats pel model econòmic actual. El debat del canvi de model és antic, però ara toca accelerar-lo i sobretot reenfocar-lo cap a unes prioritats diferents. No es tracta ni de greenwashing ni de capitalisme verd. Es tracta de postcapitalisme. Es tracta de persones per davant de mercats i empreses. Es tracta de no aniquilar tota possibilitat de sostenir vides dignes en un futur proper. Es tracta de no accelerar el col·lapse i per això, com reclamam, La Vida al Centre. És hora de canviar de direcció. Ens retrobam al setembre.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF