‘Timeline’

Comencem a escoltar els tam-tams de les eleccions i el brou polític comença a escalfar-se -però no a bullir, encara. Servidor, que es mira aquestes coses amb enorme curiositat però des d’una certa distància, no pot deixar d’admirar els que s’atreveixen a saltar a la palestra, als que sacrifiquen temps i potser diners per dedicar-se a la cosa pública. Ara és l’hora del rum-rum dels pactes. Que si els uns aniran amb els altres, que si a les parròquies, que si a Sant Julià. Hi ha rumors sorprenents, de vells adversaris –per no dir antagonistes- que ara diu que volen anar de bracet per aspirar a la victòria. Tot això s’anirà veient a mesura que les diferents variables, sobretot la data de les eleccions, es vagin definint. Ara: un consell a tots els futurs candidats. Abans de llençar-se al circ dels lleons, que repassin els tuits que han anat penjant. S’ha demostrat -i si no que ho preguntin al flamant president català- que són una arma de destrucció massiva de reputació, amb raó o sense. Seran estudiats, dissecats, exposats i expandits. Des del primer fins a l’últim. Qualsevol feblesa, qualsevol distracció, qualsevol mal moment, serà amplificat. Millor, encara: que els esborrin tots. La 'tabula rasa', que deia John Locke. Potser, si els ideòlegs de Twitter tenen una mica d’ànima, el millor fóra fer una amnistia total: ara que sabem de què va la cosa i quines són les normes del joc, comencem de zero.