'The Cloud': oportunitat o amenaça?

Ja fa un parell d’anys que sentim parlar del projecte ‘The Cloud’, un edifici singular i innovador aparentment destinat a crear un espai diferencial que ajudi a convertir Andorra en una referència a nivell tecnològic i de sostenibilitat. De fet, l’enderroc ja s’ha portat a terme i tot fa pensar que les obres començaran aquesta primavera i estarà operatiu al estiu del 2019. Tanmateix, semblaria que, per les manifestacions del dia de la seva presentació oficial aquesta tardor passada, tant a nivell institucional com de les associacions de comerciants de la zona, és una infraestructura que genera consens en el sentit de considerar la seva singularitat i espectacularitat com un element dinamitzador dels país, tant a nivell d’icona de la tecnologia punta com de referència i atractiu destacat de l’eix comercial més important del país.

Fins no fa gaire se’ns explicava que justament aquest edifici havia de ser un referent i el màxim exponent del concepte d’‘smart country’ o ‘líving lab’ pel que ha estat apostant el nostre Govern i la iniciativa Actua des que va assumir la responsabilitat d’encapçalar el procés d’obertura i diversificació econòmica, i a la vegada un símbol que revitalitzaria no només l’eix comercial principal Meritxell-Carlemany sinó les zones contigües de Riberaygua, Feners i Prada Ramon.

Un projecte que podria convertir-se en l’estendard de la nova Andorra genera però controvèrsia i dubtes tant a nivell institucional com dels seus opositors polítics i determinats sectors de la població. S’ha entrat en un ‘núvol’ d’indefinició que augura polèmica si la tempesta crítica que s’endevina i el subsegüent temporal no genera una reacció de l’equip que tripula aquest singular vaixell subjectant fort el timó i marcant un rumb clar vers un futur que no pot ser altre que l’èxit d’un projecte que és de tots!

Ja fa temps que se senten veus crítiques de sectors més romàntics i nostàlgics que reivindiquen que tot es deixi com ara està i que fins i tot auguren greus incomoditats pels veïns de la zona i un insuportable impacte visual d’un edifici de tals dimensions, que podria pertorbar la pacífica convivència dels que viuen i transiten per allí. No estan exempts de raó, tot s’ha de dir. D’impacte n’hi haurà i de molèsties, ni que siguin transitòries, també. En aquest sentit, convidaria a fer un recull i examen crític de com era la zona de referència als anys 40, als 50 o als 60 i tractaria igualment de projectar-me virtualment vers el 2020 o fins i tot més enllà i tractaria d’imaginar-me com ha de ser la nostra Andorra del futur. La transformació i adaptació de l’entorn marca l’esdevenir i per tant, jo cercaria la comprensió d’aquests sectors crítics i tractaria de fer-los visualitzar tot allò de bo que els canvis projectats poden aportar a un país que demana a crits un revulsiu que ens faci sortir de l’actual ‘anar fent’ o ‘anar resistint’.

A aquestes veus crítiques s’hi sumen els opositors polítics que, exercint el seu paper, com és lògic, demanen legítimament explicacions sobre els detalls del projecte, tant a nivell d’usos, com de viabilitat econòmica, i més, després que circulin xifres d’inversió cada cop majors i de canvis en els usos inicialment previstos.

És clar, sincerament crec que es comet una greu errada admetent prematurament que la promoció i captació de futuribles ocupats de tant important infraestructura no va per bon camí, i es filtren possibles altres opcions, per a veure què passa, transformant una part del que havia de ser el paradigma de la tecnologia i bressol de les més innovadores tendències, en un centre dedicat a l’oci i al joc, entre d’altres usos, qüestió que desconcerta l’opinió pública i afebleix la imatge que projecten els ideòlegs de tan magna obra.

És evident que mancant més de dos anys per acabar l’edifici tenim temps més que suficient per a trobar els millors destinataris possibles. Perquè especular ara sobre una inversió immobiliària que, com totes, necessita el seu temps de maduració? Estic ben segur que qualsevol empresa privada amb experiència contrastada en la promoció de tal tipus d’infraestructures, no dubtaria ni un instant de la rendibilitat de tal projecte ni generaria els dubtes que ara semblen pertorbar als impulsors del futur edifici.

Tanmateix, tractant-se d’un projecte d’interès nacional i que es bastirà sobre un terreny de titularitat pública (Andorra Telecom n’és el propietari), ¿per què no es propicia un diàleg més fluid entre Govern i oposició, donant les explicacions pertinents, aportant tota la informació de què es disposa, gestant tots plegats un projecte que, de fet, és de tots i que es fa perquè sigui un èxit de tots i marqui l’esdevenir d’un nou model de país que ens interessa a tots sense excepció?

Fem números junts i expliquem a la ciutadania el que representa aquesta inversió i potser tothom entendrà millor el que anem a afrontar sobre una infraestructura que és de tots. Costi el que costi, 30 o 40 milions (evidentment cal controlar al cèntim el que s’hi gasta), és evident que 15.000 metres quadrats d’una infraestructura d’altíssim nivell al ben mig de la millor zona comercial d’una gran capital com Andorra la Vella, pot valdre a preu d’avui 100 milions d’euros com a mínim, si s’hagués de posar a la venda. Si com a patrimoni s’hagués de cedir en arrendament, podria generar sense massa esforç a preus d’avui, entre 2,5 i 3,5 milions d’euros l’any, la qual cosa fa pensar que ben segur la propietària de la infraestructura, que de fet en ser una empresa pública, Andorra Telecom, ens fa a tots els seus propietaris, fa una bona inversió.

Però si a més pensem en la revitalització del comerç i l’activitat econòmica en general que envoltarà tal infraestructura i el reclam turístic que pot comportar, la rendibilitat del mateix es multiplica per molt. Per tant, cal serenitat, consens i estratègia i ben segur que el projecte pot ser un èxit.

Per aquells que pateixen per l’impacte negatiu que pot representar ‘The Cloud’, que els comprenc i respecto profundament, els diria que a totes les ciutats pròsperes del món hi ha edificis que sobresurten de la mida convencional i que no per això forçosament han d’impactar negativament en el seu entorn. Veiem sinó sense anar massa lluny com Cadea-Inúu s’ha convertit en una icona del país, i d’impacte en fa, i molt. Pensem en positiu per un instant i imaginem-nos aquest majestuós edifici convertit en un símbol de l’eficiència energètica i la sostenibilitat i en una incubadora d’innovació i progrés.

Als nostres desconcertats i desconcertants governants els diria que, a part de cercar el consens i d’informar del que se’ls hi demani, no defalleixin prematurament en l’estratègia de cercar els millors destinataris possibles. Els futurs inquilins de ‘The Cloud’ existeixen, només cal anar-los a cercar i evidentment convèncer-los. En aquest sentit, hi ha encara molta feina per fer, ja que no tenim prou visibilitat ni capacitat de convenciment per atraure a qui ens agradaria. Per això he d’insistir un cop més en què cal impulsar una Marca Andorra forta capaç de fer visibles les millors virtuts del país i també d’aquesta singular infraestructura icònica. Oportunitat o amenaça? De nosaltres depèn entendre-ho en un o altre sentit.