Teleneu

A veure. Que aixequin el dit tots aquells que, els dos dies de la gran nevada van agafar el cotxe per anar a treballar. Molt bé. Felicitacions. Sí, Andorra és país de neu, ja ho sabem. La neu adversa, que deia el mestre Morell, transmutada en or blanc, no ens hauria d’espantar, ans al contrari, és motiu de joia col·lectiva. Ara, sisplau, que l’aixequin tots aquells que, havent-se jugat el físic per aquestes carreteres, podien haver treballat des de casa, ben calents a la vora del foc, sense haver de perdre temps pels embussos i sense córrer riscos que són de bon estalviar. Caram. Tants, són? Bufa. Sí, ja sé que tots vostès van ben equipats, saben quines són les lleis físiques, químiques i geomètriques que regeixen els moviments d’una massa de mil dos-cents quilos amb rodes sobre superfície lliscant. Vostès sí, però n’hi ha que ni van equipats ni coneixen les lleis (físiques, químiques i geomètriques) que permeten que l’equipament sigui eficaç. Potser una prova de maduresa social és afavorir que, en aquestes circumstàncies –que no són excepcionals, ans relativament escadusseres– s’afavoreixi el teletreball sempre que sigui possible. Si, posem per cas, traiem de les carreteres un quinze o un vint per cent dels vehicles particulars que circulen enmig d’una nevada, tothom aniria millor. No sé, és una idea. Potser sigui una quimera, però també ho eren els caps de setmana de dos dies i les vacances pagades, o no?