Opinió 17/01/2018

Telemàtica

No hi ha cap negociació que no es pugui resoldre en un dia: si al final el temps que s'acaba és el factor desllorigador, allargar-la durant setmanes és perllongar l’agonia

i
Albert Villaró
1 min

Els problemes enormes que planteja la possibilitat que vuit diputats electes del Parlament de Catalunya exerceixin els seus drets a distància –des de l’exili belga o des de la presó– és una conseqüència directa del decalatge tecnològic que pateix el món de la política. I decalatge ideològic, també, perquè hi ha actituds de respecte a la voluntat popular que semblen més pròpies del temps del Sant Ofici. Però la gestió del temps i de l’espai en els marcs polítics és decimonònica. Passa aquí, a Andorra, també a Catalunya i a molts d’altres llocs, però el que és increïble és que els terminis per a la constitució dels parlaments i per al nomenament dels responsables de l’executiu s’allarguin durant setmanes i qui sap si mesos, en legislatures que són més aviat curtes. Un parell o tres de mesos d’impàs a l’inici i, amb el campi-qui-pugui dels darrers mesos, es perdrà, entre una cosa i una altra, un vint per cent del temps efectiu de govern. Hom no pot evitar de pensar que aquesta delectació en el pas dels dies és més propi del temps de les diligències, el paper assecant i els coloms missatgers, dels funcionaris amb maneguets i la telegrafia (amb fils). No hi ha cap negociació que no es pugui resoldre en un dia: si al final el temps que s'acaba és el factor desllorigador, allargar-la durant setmanes és perllongar l’agonia i fer perdre el temps i la paciència a uns països que no tenen gaire temps (ni paciència) per perdre.

stats