EscriptorLes situacions excepcionals tenen la capacitat de projectar nova llum en la normalitat que les precedeix. Sabíem moltes coses que ara sabem d’una altra manera. No vol dir que aquesta nova manera de saber-les es perllongui en el temps. La llum amb què ara les miram s’anirà fatigant i ens veurem induïts a mirar-ho tot com sempre. Però ara se’ns ha fet ben patent que el paisatge turístic que hem creat els darrers cinquanta anys és llastimosament idèntic al que s’ha creat a tantes altres bandes. El paisatge turístic és la millor expressió de l’oferta i de la idea que tenen els aborígens d’ells mateixos i dels visitants. Podem deduir que els interessos, les intencions i la idea que tenim de nosaltres mateixos són idèntics als de les regions que cultiven el turisme –o hi deixen cultivar– a bona part del planeta. Les vistes d’una platja amb els grans hotels de Mallorca són iguals a les de tants de punts de la costa mediterrània, diríeu que tot plegat fa part d’una mateixa perversa conspiració.
Com que la represa de la lliga i la temporada turística són els grans ideals d’aquesta societat, no sé si per damunt, però sí amb més urgències que les plenes garanties de salut, els informatius de televisió ens han mostrat desenes –centenars, potser– de zones amb anhels de ser envaïdes pels turistes com més aviat millor. No haureu pogut apreciar grans diferències entre unes i altres: la uniformitat és descoratjadora perquè tot plegat es produeix dins una vulgaritat desoladora. A nosaltres ens hauria, potser, de doldre més que a altres, perquè tenim uns avantpassats que pensaren Mallorca com a colònia turística amb identitat pròpia i caràcter ben distingit, sobretot perquè el turisme ens havia de dur a la modernitat mitjançant una regeneració perfectament plausible. Vull dir que la transformació del nostre paisatge, metàfora de la revolució de la nostra vida, no s’ha produït d’un dia per l’altre i sense cap guia per dur endavant l’empresa que ens havia d’enganxar al progrés. Veníem d’algun lloc, nosaltres, i podíem aspirar a esdevenir un país digne de respecte, irresistiblement seductor. Però som una colònia tan vulgar com les més vulgars d’arreu, fins al punt que, en l’actual circumstància, la nostra 'illeïtat' pot resultar un obstacle per assolir la plena vulgaritat.
