Tan a prop d’Islàndia

Quan es publiqui aquest article, si tot va segons les previsions, estaré gaudint dels últims dies de les meves vacances a Islàndia. Islàndia és el destí turístic de moda. No el vam escollir pel programa de l’Albert Om a RAC1, però sí que va ser gràcies a aquest programa, i en concret a una de les falques publicitàries emeses durant una pausa, que vam saber que hi havia vols directes de Barcelona a Reykjavík i això ens va animar.

I va i resulta que fa poc més d’un mes surt publicada una notícia que situa Andorra i Islàndia molt a prop. No pas geogràficament, és clar, sinó en el rànquing mundial sobre la qualitat dels sistemes sanitaris. Islàndia, amb 94 punts sobre 100, se situa en segon lloc. Això no ho discuteix ningú, ja se sap que els nòrdics ho fan tot bé. Andorra, amb 95 punts, guanya Islàndia i encapçala la llista. Crítiques a les xarxes socials que posen en dubte la credibilitat de l’estudi elaborat per l’Institut d’Avaluació i Mètrica de la Universitat de Washington. No pot ser que aquí ho fem millor.

La veritat és que no ho sé, si ho fem millor o pitjor que a Islàndia, però el cert és que el nostre és un sistema sanitari de qualitat. Quan em vaig haver d’operar no ho vaig dubtar: tenia la possibilitat de fer-ho aquí i aquí ho vaig fer. Mai no agrairé prou l’atenció mèdica i d’infermeria abans, durant i després de la intervenció. Si el finançament de la sanitat és el que hauria de ser o si els serveis que s’ofereixen han d’anar evolucionant en funció de les necessitats canviants de la població són temes que no desmereixen els professionals amb què compta el país.

Pel que fa al sistema sanitari islandès, què voleu que us digui? Espero sincerament no haver de provar-lo. Ep, i no dubto que sigui el segon millor del món.