OPINIÓ
Opinió 21/08/2018

Sucursalisme

i
Sebastià Salas
2 min

I ells que no canvien el seu canal de televisió. Ells que no coneixen o no es preocupen pels problemes d’aquí. Ells que copien el que ve de fora. Ells que segueixen el seu relat. Ells que estan acomplexats. Ells que agafen l’avió, arriben i escolten. Ells que callen. Ells que no exigeixen cap pretensió i no lluiten contra les injustícies que pateix la nostra terra. No. Ells que ja tenen la mirada en un altre horitzó. Ells, que són els seguidors del sucursalisme.

El sucursalisme és aquesta doctrina política que s’ha seguit a les Illes Balears des de fa segles i que consisteix a adoptar una actitud que denota dependència de l’exterior. Sumat a una absència d’idees per incorporar qualsevol proposta que vengui de la seu central. El sucursalisme, ideologia del poble, lluita contra les injustícies. Exigeix que no s’ocultin les Balears a la secció del temps al telenotícies. Lluita pel que realment importa. La seu operativa la tenen enfora, creuant el Mediterrani. Aquí, la sucursal.

El sucursalisme no pensa en Balears únicament i exclusiva, perquè sap que les Illes són part d’un ens major, més gran. Una pàtria que sí que mereix propostes i solucions. El sucursalisme és l’actitud política de la síndrome d’Estocolm. Així, el sucursalisme té uns llaços afectius amb aquella seu central que els obvia i els menysté. El motiu és senzill, sempre el mateix, els vincles històrics i culturals. Els sucursalistes, partidaris tenaços d’aquesta doctrina, confonen realitat i ficció. O més bé, confonen la realitat insular de les Balears amb la realitat peninsular. Creuen que el que passa allà és el que està passant alhora aquí. Els sucursalistes són pilotes per definició. Però passius, al cap i a la fi. Els sucursalistes pretensiosos, els més atrevits, aixequen la veu. Fan una crítica, o petit suggeriment. Amb la boca petita. Després, demanen perdó als caps. Són els valents. Els altres, callen, estan a gust.

Els sucursalistes somien. Es veuen bé al mirall. S’imaginen sent acceptats per la metròpoli. No són de segona. No, és clar que no. S’autoconvencen que no ho són. Ells també volen torejar a les millors places. I si agaféssim aquestes maques tradicions de territori peninsular? –es demanen. El sucursalisme té teixit social. El sucursalisme es fotografia amb les tradicions folklòriques d’aquí per abraçar els costums nacionals d’allà. El sucursalisme és el que ha fet que Balears mai tengui veu pròpia. Perquè Balears té massa sucursalistes de diferents seus centrals. Perquè han volgut que Balears parlàs per la veu d’altres.

Tots sabem a qui em refereixo quan dic sucursalistes. És clar. És evident, no?

stats